algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 15°
19°

Noves dels divisionaris (1943)

Els diaris havien reproduït per Nadal la salutació del general Muñoz Grandes als espanyols en nom de les seves tropes de voluntaris que combatien en el Front Rus al costat de l'exèrcit hitlerià.

Els seus mots eren plens d'entusiasme i hom hagués dit que l'Alemanya nazi era a punt de guanyar la guerra a la Unió Soviètica. Però aquell mateix mes de febrer una ofensiva llançada pel general Godorov mostrava que les coses no eren així. Un atac massiu dels russos sobre el setge de Leningrad canvia el pes de la balança. El front alemany comença a esbucar-se i el segon batalló del 269, comandat pel capità Patiño és reclamat al sud del llac Làdoga. Quasi un miler de divisionaris s'endinsa en els boscos de Posselok i allà, entre la vegetació nevada, hi ha una lluita agosarada i cega. Milers de soviètics disparen des de qualsevol racó i, com diu un cronista de l'època, «es lluita arbre per arbre, matoll per matoll, clotada per clotada. A cops de metralla o de baioneta els espanyols avencen dins l'espessor, mig cremada pels bombardejaments. El dia següent cau mort el capità Massip, de la setena companyia. Pocs dies després causen baixa vint-i-set oficials més. Segueixen els combats dins la mitja fosca que de tant en tant és enllumenada amb fantasmagòrics esclats. Els russos criden: «Izpanzi kaputt!» i els espanyols, «Arriba España!» Ataca l'aviació. Ataca l'artilleria. Els espanyols avancen, fan cul enrere, tornen a avançar. Finalment, en acabar el mes, és ordenat el rellevament dels supervivents: un oficial, el tinent Soriano, un brigada, sis sergents i

vint soldats componen les restes d'un total de vuit-cents homes».

Aquesta és la realitat. Aquest és el preu que es va fer pagar a una part del jovent que no havia mort en la guerra civil. Les paraules de Muñoz Grandes, condecorat amb la Creu de Ferro de primera classe pel general Chappuis en nom de Hitler, havia dit en el

seu missatge: «Des d'aquestes terres inhòspites i llunyanes, sense més calor que el vostre record, jo us deman que d'una vegada i per sempre, deixant de costat petites bregues i passions -que tant fomentaren tots aquells que ens feren mal- us ajunteu fraternalment amb nosaltres, treballant amb constància i afany. Pensau que l'enemic és a l'aguait, que tot el món es juga la seva sort i que

vosaltres, fills d'un poble la història del qual ningú superà, no teniu dret a romandre indiferents al davant de la més gran tragèdia que han viscut els segles...».

Però la tragèdia fou també el creure en la victòria de l'Eix sobre els aliats, en pensar cegament en allò de «Rússia és culpable»,

en les paraules grandiloqüents d'una Dictadura que dugué per resposta el bloqueig econòmic i l'exclusió d'Espanya de tots els fòrums internacionals.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris