cielo claro
  • Màx: 27°
  • Mín: 26°
28°

24 hores fora de l'escola (1930)

Un escriptor avui desconegut, Valentín de Pedro, publicava una novel·la ben singular, 24 horas fuera del colegio, que ens atreu pel seu ambient picant i el seu costumisme urbà. Abans d'aquest relat ja havia oferit al lector tres novel·les del mateix estil i temàtica semblant (El arlequín azul, Una aventurera, Primera actriz única), un llibre de poesia, Rimas de Pasión, dues obres de teatre, El caudillo i El veneno del tango i encara un llibre d'assaig o crònica, España Renaciente. No va tardar molt a arribar la guerra civil i aquest autor, com molts altres, caigueren dins l'oblit. I escrivia bé. I els seus arguments eren quasi cinematogràfics... «El soroll de l'hèlix, foradant l'aire, anuncià el pas d'un avió. La curiositat treia caps per totes les portes; obria la boca als infants i els distreia dels seus jocs de carrer; aturava els peus dels que anaven caminant. L'ocell d'ànima de ferro, creat pels homes, passava molt baix, com si s'hagués de posar sobre una explanada de l'entorn. No hi havia cap perill que topàs amb una cúpula o que fos a xocar contra un gratacels. Aquell paisatge suburbà era camú: un barri de rajola, cases d'un sol pis, murs que tancaven trasts, arbres raquítics i terrenys incults, tot obert sobre amples perspectives de camps cremats pel sol...» Vol dir que ja havia començat en aquell temps la processó d'immigrants vinguts de la ruralia? Sembla que sí...

«Uns dies abans havia estat inaugurada la revetla de Sant Antoni i aquell n'era el primer diumenge. Tanta i tanta gent s'hi dirigia que semblava hi hagués peregrinat la ciutat sencera. L'alegria era com un encens que ascendia des de tots els pits, que pujava fins al cel blau... I Marisa es trobà immersa en aquesta gentada. Els sorolls, les cançons, les rialles i els crits formaven al seu voltant una atmosfera que va dissoldre els seus temors. Marxava al pas d'aquella manifestació, sense pensar en el que acabava de succeir, sense pensar en absolut...» És la història d'una al·lota, gairebé adolescent, que durant vint-i-quatre hores fuig del col·legi per anar a veure món i és quasi violada per un vell empresari... Tot acabarà bé, però al cap de mil aventures i desventures. «Es va deixar caure sobre el banc d'una placeta solitària. Només havia caminat cinc minuts i ja li semblava haver fet una marxa de llargues hores, fins i tot, dies. Un tremolor de fred atacava el seu cos. Aleshores s'adonà que duia la gavardina de Chele al braç i se la va posar sobre les espatles, abrigant-se. Als afectes del xampany i de la commoció que acabava de patir s'hi unia un gran cansament.

Per moments, els ulls se li tancaven i restava enfonsada dins un negre abisme. Allà, en el fons, en la part més fonda, hi havia el seu llit blanc del col·legi...»

MIQUEL FERRÀ I MARTORELL

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris