algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
16°

El casino de Peter Sellers (1966)

Quan Peter Sellers, el 1966, rodava la producció cinematogràfica Casino Royale, un casino de ficció, poc es devia imaginar que, a la Mallorca, que ell havia visitat en aquella època, hi seria bastit, a la zona del Magalluf, un establiment semblant. Per això quan anam per aquell paratge costaner no ens resulta difícil evocar la polèmica figura d'aquell actor britànic i ocasional guionista d'algun dels seus films on l'humor delirant i les divertides carusses diverteixen qualsevol públic. Nascut a Southsea, el 1925, encetà els seus debuts en el cinema l'any 1951, dins el gènere de la comèdia, en un moment sentimental, quan estava unit a l'actriu australiana Anne Howe i amb qui es va casar després d'haver-la tinguda tancada dins un armari, rara manera de fer-li jurar que no miraria altre home en tota la seva existència. Absurd com dels gags de les seves pel·lícules, es casaria, posteriorment amb Britt Ekland, Miranda Quarry i Lynne Frederick. Sembla que cap de tots aquests matrimonis fou feliç. Hi havia en el seu caràcter un gra massa de desequilibri psicològic, tímid i amb greus complexos, el «còmic de les mil cares», com seria finalment conegut. Home perturbable que visqué insatisfet al marge dels seus grans èxits. Esposes i amants el definiren com algú que en els moments més insospitats treia un ànim infantil i pervers. Però entre els seus mèrits es conta també l'home que va saber forjar de manera instintiva i autodidacta la seva formació escènica. No poques vegades manifestà, per altra banda, un esperit aventurer, com quan, en esclatar la Segona Guerra Mundial s'incorporà com a voluntari a la RAF. El destinaren a Birmània i Ceilan, on posà en marxa tot un seguit d'espectacles teatrals per a la tropa. Viatjà per la Mediterrània, pel sud de França, Grècia, les Illes Balears...sense saber ni ell mateix el que cercava. Són mots seus, definitoris: «No he pogut trobar mai la tranquil·litat personal, aquesta tranquil·litat d'esperit o d'ambient de la qual gaudeixen molts homes». Un dels papers magistrals que dugué a les pantalles fou el d'inspector Closeau, a la Pantera rosa. I mirau per on, dins aquell mateix districte de Calvià, allà on es troba l'esmentat «casino» i ja a una zona propera a Santa Ponça, una urbanització de cases populars, primer dita Cooperativa Pablo Iglesias i llavors poblat de Son Bugadelles, s'ha quedat amb el nom no oficial que la gent el coneix, La pantera rosa, a causa dels primers edificis pintats d'aquest color. Potser, aquesta vulgarització toponímica pot servir de darrer homenatge a un actor que moria el 24 de juny de 1980 a Londres, d'un atac de cor. Havien estat cinquanta-quatre anys intensament viscuts.

MIQUEL FERRÀ I MARTORELL

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris