nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 12°
14°

La bella vila de Deià (1595)

Els jurats de la Ciutat i regne de Mallorca encarregaven el 1595 a l'historiador i erudit mossèn Joan Baptista Binimelis una història del país amb acurades descripcions de les seves ciutats i viles. En parlar de Deià dóna els següents detalls: «A poca distància de la Foradada està tantost lo cap del single que anomenen l'es corta del terme de Deià on fan guàrdia cada nit dos homes de peu als quals la Universitat de Mallorca paga, és un lloc prou alt, i és necessari haver-hi una torre de guarda per a guardar també la cala i descobrir tot lo port de Deià fins a Alcanassa, (puix que) totes les vegades que els corsaris són estats a Deià han desembarcat en aquesta cala i han fet i causat grans danys per aquesta ribera i comarca. Segueix després lo port o cala de Deià davant de la qual estan les cinc torres de Llucalcari de particulars. En ella hi caben fins a cinc vaixells... Lo lloc de Deià consisteix en possessions, alqueries i rafals, sense altra població fornida en una vall que per abundar de tantes aigües i fonts manantials és de grans arbredes i frescors, de molts arbres i totes fruites de tota espècie. Hi hi ha en tota aquesta vall ni pas ni trast que no sia sobradament delitós de grans arbredes, de tants fruitals, lloc de tanta frescor i tan amè que representa bé un paradís de la terra, i (fins i tot) les aigües que fan funcionar molts molins produeixen béns a tota la comarca i altres parts fora d'ella. Està tota aquesta vall plena de ponsirers de tota espècia i diversitat de nesples, codonys, présecs, i la seva millor riquesa, la que tant els ennobleix, és la dels olivars. La seva església fou posada sobre una gran pujada (o pujol) enmig de la dita vall, ornada de bells aparells (instal·lacions) i ornaments per lo altar, i la gent és molt devota i rica. La seva població és de vuitanta-quatre focs de vint-i-cinc possessions o alqueries, i setze rafals i tots tenen collites d'oliva a més dels altres fruits que tant l'embelleixen. S'hi troben com a gent d'armes fins a cent vuitanta homes i de gent inútil (per a la guerra), i de comunió fins a 770 ànimes. Té algunes municions de respecte com són de bestiar de llana que entre ovelles i moltons sumen quatre-cents caps; un centenar de cabres i cabrits. (Pel que fa al) bestiar gros de mules i matxos, cent-vint; d'ases, cent; de porcs, seixanta». Pel que podem veure, Joan Baptista Binimelis, natural de Manacor i del qual ignoram l'any de naixença, que morí el dotze de gener de 1616, metge, matemàtic, astrònom, historiador i també inventor dels llenguatges d'avís en els focs de les torres de guaita, descobrí, com ell mateix diu, la vila-paradís. El mateix sentiment mostraren artistes i poetes: Rusiñol, Sunyer, Planells, Mir, Quirós, Chancomunal, Bernareggi, Cardonnet, Càffaro, Puigdengoles, Alcover, Graves, Sillitoe, Kingsley i molts altres. Són records i evocacions que podem recollir anant pel seu cabdell de carrers i carrerons: Can Borino, Can Fussimany, Can Guet, Es Clot, Sa Costa d'en Topa, Es Molí, Es Racó, Es Porxo, Sa Vinya Vella...Cada cantonada és un fragment del passat que s'enfronta al pas dels segles.

MIQUEL FERRÀ I MARTORELL

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris