muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín:
16°

Els discursos de Lerroux (1903)

Alejandro Lerroux, polític nascut a La Rambla, Còrdova, el 1864, encara que després fos molt popular amb els seus mítings per les Rambles de Barcelona, i que morí a Madrid, el 1949, fou el fundador del Partit republicà radical, el 1908. El seu anticlericalisme i el seu obrerisme demagògic li donaren una ràpida popularitat.

Després evolucionà cap a la dreta i fou president del govern de la República del setembre de 1933 al setembre de 1935 i ministre d'Estat dues vegades. L'escàndol de l'estraperlo provocà la seva caiguda i la del seu govern. Però el 1903 anava guanyant fama amb la seva paraula fàcil entre les multituds d'emigrants que poblaven la part industrial de la capital catalana.

Aquí tenim una mostra de com es guanyava seguidors:

«Què vaig dir jo als barcelonins, pobre de mi, modest periodista que arribava sense nom i sense prestigi, com no fos el de la meva ploma de combatent? Els vaig parlar de justícia, de llibertat, de dret, d'organització, de República. Però els vaig parlar clar, alt i sense por, per allà on em varen reconèixer com a germà i em trobaren decidit a morir com ells i per a ells. I heus aquí que aquell poble de gent fora de la llei, dinamitera, anarquista, terrorista, en el concepte de tants altres, s'organitzà ràpidament en partits republicans de més de cinquanta entitats societàries...»

És evident que malgrat la seva demagògia, desplegada més que aquí en altres intervencions, Lerroux sabia com impressionar les masses, posar-les en peu de guerra, fer-les sentir quelcom important i decisiu...

«Homes o el que sigueu, i que ho sou de bèsties! Us heu de reunir en ramat i protestau... Per a disposar de la vida de Maura hi ha una raó, i aquesta és la que representa legalment totes les iniquitats del poder i de l'autoritat, de la religió i de la llei, de la força i del capital, del temps i de la matèria. Escoltau-me, animals! Els culpables sou vosaltres, mala raça de jueus prestamistes amb usura, explotadors sense entranyes, unglots porcs del capital, agenollats en homenatge d'eunucs als peus del vedell d'or. Correu, correu, animals! Anau-hi, regionalistes de baticola... Us heu de rebel·lar contra tot; no hi ha res o quasi res que sia bo.

Rebel·lau-vos contra tots: no hi ha ningú o quasi ningú que sia just. Heu de ser arrogants, imprudents, agosarats. Lluitau, hermosa legió de rebels! Joves bàrbars d'avui, entrau a saquejar aquesta civilització decadent i miserable d'aquest país sens ventura. Destruïu els seus temples, acabau amb els seus déus, alçau el vel de les novícies i elevau-les a la categoria de mares per virilitzar l'espècie, entrau en els registres de la propietat i feis fogueres amb els seus papers, i així, el foc purificarà la maleïda organització social...»

La cosa, evidentment, feia flamada.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris