algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín:

El genial Rabelais (1495)

Diu un crític que la vida de Rabelais ha estat desfigurada per la llegenda. Però aquest és un risc de tots els famosos. Nasqué, tal dia com avui, si hem de creure en especulacions, a la vila de Chinon i fou educat pels monjos a un convent local. Ell mateix, fou monjo de més gran. Però el 1514 abandonà el monestir i esdevení un simple capellà secular. A partir d'aquell moment, la seva vida es torna un viatge. Estudiarà medicina a Montpeller i exercirà aquesta professió a Lyon, Roma i París. La publicació de la seva novel·la Gargantua el farà famós i obtindrà beneficis eclesiàstics. Es converteix en el capellà de Meudon i assegura que les pàgines del seu llibre han estat només escrites per tal de divertir i entretenir els seus malalts. El veim en un gravat de Desrochers i se'ns mostra dins tota la seva dignitat de savi, amb un calze a la mà i una ampolla al davant. Diuen que són els dos aspectes de la seva obra: greu i plaent. La seva vida, tanmateix, lliure, audaç, el fan sospitós d'heretgia i ha de suportar vigilància i persecució. Mor el 1553 però ens deixa tota la seva família de ficció, els gegants, el pare que rebia el nom de Grandgousier, la mare Gargamelle i l'heroi Gargantua, tal com apareixen a la portada de la primera edició, el 1537. El llibre de Rabelais és, doncs, una història fantàstica. El primer tom conta el naixement i l'educació de Gargantua i les seves guerres contra Picrochole, on se significa un altre personatge sorprenent: Fra Jean des Entomeures. Les anècdotes són també força curioses. Gargantúa roba la campana de Notre Dame per fer-la servir de picarol a la seva mula, quan es pentina li cauen dels cabells unes minúscules bales de canó que hi havien restat des de la guerra, es menja sense voler sis peregrins que s'havien amagat dins la seva amanida de col fresca... El segon tom conta el naixement de Pantagruel, fill de Gargantua. En els seus viatges, Pantagruel trobarà l'aventurer Panurge que serà company seu per a tota la vida. En el tercer tom, Rabelais sembla haver-se adonat del seu enginy literari i que aquest enginy és una força social que ha de fer servir. Ensenyarà divertint. I tot seguint aquesta fórmula, fa una sàtira contra la societat i la religió plena d'audàcia. El quart i cinquè toms són més violents, ataquen més de front, amb punxant ironia, el món que li ha tocat viure, amb tanta hipocresia i tanta injustícia. Potser, pensa, el gran mestre que ens ha de conduir a una existència millor no és l'home sinó la natura. Cal seguir la natura, demanar-li el que de bo ens pot donar, un vi sanitós i una ciència útil. El seu ideal es realitza a l'abadia de ficció de Thélème, on només hi ha una regla: fes el que vulguis.

MIQUEL FERRÀ I MARTORELl

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris