nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
15°

El Puck de Kipling (1907)

Quan Rudyard Kipling fou premiat amb el Nobel de Literatura l'any 1907 es va fer, arreu del Regne Unit, al marge de la seva obra colonial o colonialista, de l'Índia profunda, especial esment de Puck, el seu llibre més singular, tal volta el més folklòric, el que més s'inspira en la tradició anglosaxona i la cançó popular.

Nascut a Bombai el 1865 i mort a Londres el 1936, autor de poemes i novel·les, on són mostrades les qualitats emprenedores de l'Anglaterra victoriana i el seu imperi, Kipling va voler, tanmateix, a través de Puck retrobar-se amb els seus avantpassats. Al davant de Puck, el Kim de l'Índia, el nen de la selva i altres criatures orientals restaven dins l'ombra...

«Veis per allà els camins trepitjats/ que a través dels blats se'ns apareixen?/ Altre temps s'hi arrossegaren els canons/ que les

naus del rei Felip enfonsaren.»

Es refereix la cançó de Puck al rei Felip II d'Espanya i a la seva armada, mal anomenada «invencible». Diu després: «I veis el nostre molí, tan petit,/ que xiscla i treballa sobre la síquia?/ Mol el seu gra i paga la gabella/ des que fou dictat el Domesday Book.»

El Domesday Book és un registre del gran cens fet per ordre de Guillem el Conqueridor.

Afegeix, el personatge, tot cantant que:«Veis les nostres silencioses rouredes/ i els solcs que les flanquegen?/ Allà foren dispersats els saxons/ quan Harold queia en la batalla». Es refereix ara a Harold II (c.1022-Hastings 1066), rei dels anglosaxons el 1066 i vencedor del rei de Noruega, Harald III Hardrade. Fou derrotat i mort per les tropes de Guillem de Normandia.

Esmenta també el roure, Quercus, del gènere de les fagàcies, de fulles sinuades, flors masculines en amengs llargs, i de fruits en gla. Un vegetal considerat màgic en aquells àmbits geogràfics, tant dins la zona de l'ocultisme com de la literatura oral o la Matèria de Bretanya.

«I veis aqueixes planures fuetejades/ pel vent, esteses davant Rye?/ Allà fou vers on fugiren els normands/ quan Alfred arribava amb les seves naus.»

«Veis les nostres pastures solitàries i amples,/ on els bous rojos rebufen?/ Hi hagué altre temps una ciutat/ quan Londres era només una casa.»

«I veis, quan ha plogut, els indicis/ d'un monticle, un fossat, una muralla?/ Un dia hi acamparen les legions/ quan Cèsar retornà cap a les Gàl·lies.»

«I veis aparèixer vestigis pàl·lids/ en els costers, com si fossin ombres?/ Són les ratlles que l'home primitiu/ marcà per a defensa dels seus pobles.»

«Perduts camps, pobles i camins;/ marismes foren el que són avui messes;/ antiga guerra, antiga pau i antigues/ arts, cessaren; i nasqué Anglaterra.»

«No és una terra igual a la de tots,/ ni aigües, ni boscos, ni febles oratjols;/ és l'illa de Merlin, l'illa de Gramarye,/ on nosaltres dos haurem d'anar.»

Una cançó més patriòtica, impossible.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris