algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín:
17°

El jardiner de Versalles (1656)

Potser, a aquells que som afeccionats a la jardineria, ens podria semblar injust l'oblit en el qual han caigut aquells experts en l'art esmentat i que deixaren la seva obra al públic contempora-ni seu i posterior. Avui ens podem referir a André Le Nôtre, arquitecte (París, 1613-Idem. 1700) que dissenyà els jardins geomètrics, de grans perspectives, amb jocs d'aigua i estàtues, com a Versalles i les Tulleries. En aquesta data, però, treballava en les instalacions del Castell de Vaux-le-Vicomte. Parterres, safreixos que reflecteixen la llum, fonts, estàtues i el nimfeu al fons, indret creuat per un canal d'aigua. Es tracta doncs d'aconseguir un conjunt ordenat i jerarquitzat segons les lleis de la geometria i l'òptica. Tot plegat resulta un conjunt majestuós que contribueix a destacar les qualitats arquitectòniques de l'edifici que contempla la noblesa de la distribució vegetal i floral. No fou menys original Juan de Villanueva quan se li encarregaren els jardins del Príncep (en honor al príncep d'Astúries, futur Carles IV) que ornà els petits llacs amb templets xinescos. Aquí hi combinà Villanueva l'estil francès, que com hem vist és geomètric, i l'anglès, que imita el curiós desordre de la natura. Això amb algunes notes orientals. Model d'aquests racons asiàtics és el jardí de Kyoto, Japó, que data de finals del segle XIV, conegut com «el pavelló d'or», prototipus que ens ve a demostrar que els japonesos i els xinesos estaven moltíssim més avançats en aquesta matéria que els europeus, especialment a l'Edat Mitjana. Sobre aquest lloc llegim que «malgrat tenir una aparença de natura en llibertat, l'ús i la valoració suggestiva de cada un dels components, aigua, pedra, molses, fulles etc. són el resultat d'una codificació equilibrada i simbòlica. Volen representar una mena de paradís o país de la felicitat. Tots tenen, per tant, una voluntat estàtica o simbòlica, de vegades amb fórmules de regularitat que imposen simetries o natures domesticades i d'altres, paisatgístiques, accentuant el més pintoresc dels entorns naturals.

Atret pels jardins, el pintor Joaquim Sorolla (València, 1863-Cercedilla, 1923) els representà en molts dels seus llenços. Havent començat el conjunt de la seva obra del realisme historicista, no trigà gaire en formular un estil concentrat en els efectes llumínics, que treballava amb una pinzellada lliure i matisada que no prescindia tanmateix del dibuix. Un altre gran pintor entregat també a la representació de jardins fou Santiago Rusiñol, que en va fer el tema predilecte i on hi cal incloure el jardí solleric, semblant al valencià i que reclamà també l'atenció de l'artista.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris