nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 13°
13°

El Frankfurt de sempre (1806)

Frankfurt amb Main era declarada capital de la Confederació del Rhin i també de la Confederació germànica, temps després. Seria annexionada per Prussia el 1866 i el 1871 era l'indret on es signava el tractat que posava punt final a la guerra franco-prussiana.

Per tant, dilatada història. Enguany, que a la seva famosa Fira del Llibre, la literatura catalana era l'especial convidada, no hi vaig poder anar per motius de salut i altres circumstàncies però m'he consolat amb allò del «déjà vu». I tanmateix, als amants de l'escriptura els recomanaria la visita, fins i tot en temps de boires i pluges. Amb més de mig milió d'habitants, a la vora del Main, (hi he comptat set ponts només en el centre urbà), té el seu riu com l'artèria que, travessant la ciutat i dividint-la en ciutat al ta i ciutat baixa, nord i sud, li dóna vida. Centre financer. El Bundesbank. La Borsa. Hom pot pensar, a primera vista, que tot és negoci, comptabilitat, xifres i més xifres. Però no és veritat.

No sé si encara els arqueòlegs hi trobarien restes romanes sota els seus fonaments però l'estudiant hi troba una excel·lent universitat, nombrosos museus i tota mena de monuments. La Segona Guerra Mundial, per impossible que sembli, respectà moltes de les seves cases gòtiques i la seva catedral, bastida en els segles XIII, XIV i XV. I sabent-vos gent de lletres us faran complimentar la visita obligada, la casa de Goethe. Només això, per als escriptors filoalemanys ja hi val l'esforç. Si en canvi sou donats a la filosofia no podeu deixar de banda que l'anomenada Escola filosòfica de Frankfurt hi radicà a partir del 1923 amb Hoekheimer i Marcuse, corrent metafísica que tingué la seva continuïtat amb Adorno i Habermas a partir de 1950. Consistia en estudiar un marxisme independent dels partits polítics, des de la teoria crítica i la psicoanàlisi. Particularment, als que volguéssiu prendre el pols a la ciutat des d'un punt de vista que podrien esmentar com «soroll vital urbà» de cada dia, seria oportú aconsellar-los aquell cor de carrers i carrerons que ha nom Steinweg i on podeu trobar, a les escaparates i mostradors de les botigues quasi de tot. «Steinweg die Strasse der guten Fachgeschäfte», diu un eslògan i és cert.

Un carrer llarg i al fons, el campanar de tres pisos d'una antiga església, que corona una balconada amb vistes panoràmiques i un casetó de doble cúpula. Llavors, edificis classicistes o neoclàssics com la Michels Modehaus ens recorden la vila burgesa d'abans de la guerra. Per a mi la joia del districte d'Steinweg es la «Haus der Bucher», de Peter Naacher, fundada el 1909 i on no és estrany poder-hi aconseguir qualsevol edició. Podríem parlar de Sachsenhausen amb les seves avingudes, del Jardí Botànic vora el Park Grüneberg i el Palmer Garten... Serà un altre dia.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris