algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:

Més sobre els bandits (1666)

Seguim amb les representacions gràfiques de bandits executats en aquella Mallorca del segle XVII.Veim, llavors, un home de cabellera amb molts rínxols, els ulls tapats, barba abundant, amb una mena de gipó de faldons i uns calçons que més que bufats semblen ser com els que es duien a l'època de Velázquez entre la gent cortesana. Du una creu entre les mans i espera un tall de llarg i corbat ganivet al coll: «Mateu Gallart, d'Artà, àlies Boffarull, degollat i escorterat, 16 de juny de 1608 per bandit i assassí.» Llavors un altre ajusticiat, en aquest cas jovencell, penjat a la forca, vestit amb jaquetó de faldons, ben embotonat, d'estreta cintura i calçons amples, fins a mitja cama, de teixit estampat.

No porta calces i va descalç. És «Pere Antoni Oliver de Puigpunyent penjat pel coll, 19 de juny de 1608, per lladre en quadrilla.»
Durant la campanya del virrei Borja un significatiu nombre de bandejats moriren en la lluita i d'altres, detinguts, ferits o il·lesos, eren translladats a diferents presons, la principal de totes elles el Castell de Bellver. Tot i que els judicis es feien amb gran rapidesa i la gran majoria dels bandits eren condemnats a mort, en acabar aquella «guerra», dins la fortalesa hi havia encara cent trenta delinqüents que esperaven la seva sentència. El cap de colla més famós d'aquells dies, executat finalment, era En Moiana, de Montuïri, culpable d'haver comès vint assassinats, entre altres molts delictes. Fins i tot les rondalles o les cançons populars s'havien de fer ressò del bandolerisme. A les primeres se'ns parla, entre d'altres, d'En Parragó, personatge històric carregat de llegendes.

«En Parragó era un lladre famós que la Justícia no el poria haver en via neguna perquè tenia fullet, i el duia dins una butxaca en forma de fabiol.»

I pel que fa a les cançons arrelà aquella que diu: «Quan jo era petitet/ festejava i presumia:/ espardenya blanca al peu/ i mocador a la falsia.»

«Ara que ja som grandet,/ m'he posat a mala vida; / me n'he anat a robar/ ofici de cada dia.»
«Vaig robar a un traginer/ que venia de la fira;/ li prenguí tots els doblers/ i altres coses que tenia./ Quan he tingut prou doblers/ he robat també una nina;/ l'he robada amb falsedat,/ dient que m'hi casaria.»

«La justícia ja m'ha pres/ i en presó fosca m'envia;/ la justícia ja m'ha pres/ i em farà pagar amb la vida.»

MIQUEL FERRÀ I MARTORELL

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris