lluvia ligera
  • Màx: 12°
  • Mín: 10°
12°

Guerra als bandolers (1666)

És l'any dels sisos. Tot un simbolisme. És a dir, el 1666.
El virrei Roderic de Borja emprèn una campanya contra els bandolers i bandejats que actuen en gran nombre arreu de l'illa. Aquesta autèntica guerra que pretén exterminar els fora de la llei serà molt intensa durant la tardor i es perllongarà fins a finals d'hivern. Durant aquell segle XVII Mallorca s'havia convertit en terra de «vendetta» i gairebé cada dia s'havien de lamentar robatoris i assassinats. Ja el 1619 l'inquisidor Godoy, avantpassat del Godoy ministre en temps de Carles IV, escrivia: «Són més de quatre-centes morts les que s'han comès des que jo som aquí (és a dir, dos anys i deu mesos) i això ha estat amb arcabussos i pistoles, i amb gran perfídia, i són tan certes les revenges que no hi ha qui tengui la vida segura. Els principals caps d'aquestes colles tenen tantes branques que en qualsevol passa que doni la justícia se topa amb ells. La potència seva és tota la que aquesta ciutat i regne tenen, sia per a defensar-se en els judicis amb testimonis comprats, o per a matar altres testimonis si són contraris, cosa que sembla per aquí molt fàcil i ordinària...» En altres mots, el mateix sistema que dins la mateixa Mediterrània feien servir la «màfia» siciliana o els bandolerismes de Còrsega i Sardenya, sense oblidar l'arxipèlag hel·lènic. Un altre cronista diu: «Són tan freqüents els homicidis en aquest regne de Mallorca en aquests anys (1634) que popularment sorprèn que pugui haver passat un dia sense haver-se comès cap greu delicte i encara més que la frequència n'és escandalosa, com la manera atroç dels atemptats... Ningú es sent segur en part alguna i els robatoris i violències han passat de tal mena les limitacions mínimament morals que ni en els camps el passatger, ni en les seves cases els veïns hi tenen segures les vides, honres i hisendes; i han arribat a esser tan amos de fora vila el bandits, que cavalcant tota la terra de conreu amb els cavalls robats fan por als pagesos, que abandonen les seves tasques de llaurar i criar ramaderia... Tot i que es deia que a Mallorca «els cavallers no es posen mai al front dels bandolers per executar les vendetes o robaries», la cosa no queda clara i aquesta afirmació no és més voler deslligar el poderós del malfactor. Recordem, per exemple, la vida de delinqüència del Comte Mal. Els arxius i les cròniques (Misceláneas Pascual) ens mostren amb rústics però eloqüents dibuixos quina va ser la dissort final dels bandits més famosos. Així, veim dos homes penjats a la forca sense més vestimenta que la seva llarga camisa i una inscripció: «Selva. Llorens Llopis Diego; Juan Stela, àlies Tet. Penjats. 15 de juliol de 1611 per assessinos.» Un altre ajusticiat en camisa i descalç, penja de la branca d'un arbre, mentre un ocell negre, potser un voltor, espera... L'explicació és també molt breu i el dibuix molt rústec: «Antoni Llompart, àlias Blanquet, de Muro, penjat el 4 de febrer de 1609 per assassí i bandit.» Amb el cap descobert, el cabell embullat, amb camisa i calçons amb bufes, agenollat, amb una vena davant els ulls i el ganivet que l'ha de degollar apareix: «Nofre Cambres, àlies Noxa, de Ciutat, 3 abril 1610, per resistència en quadrilla armada a la justícia.» Veim seguidament una altra forca d'on pengen restes humanes a una banda i un home a l'altre, descalç, amb un hàbit pintat de flames i una creu entre les mans: «Julià Amer, àlias Castellà, d'Inca, escorterat. Miquel Rotger, de Selva, penjat, 3 de juliol 1610 per assassí.» (Segueix)

MIQUEL FERRÀ I MARTORELL

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris