El 1346 la reina Constança, muller de Jaume III de Mallorca, deixava d'existir. La malaltia havia estat molt greu i molt curta. Segurament un càncer terminal. Però en aquelles dates ja feia molt de temps que el rei havia donat el seu cor a una jove i bella amant, la filla del seu lleial cavaller Berenguer de Vilaragut, que tot i no essent d'estirp reial era de l'alta aristocràcia. Nomia Violant, Violant de Vilaregut. Noves noces no es feren esperar i tot aportant-hi un dot de quinze mil florins, la bella dama es posà la corona. Eren així legalitzades aquelles relacions íntimes i sentimentals que Constança, més que probablement, no desconeixia. Era l'any 1347. Després Jaume de Mallorca, decidit a recobrar les Balears, ocupades pel rei d'Aragó, començà a preparar una forta ofensiva. Va vendre al rei de França la plaça forta de Montpeller i els quaranta mil tàlers de la venda, juntament amb els diners del dot matrimonial, finançaren l'expedició bèl·lica. Així, el mes d'octubre de 1349, Jaume III arribà a les costes de la badia de Pollença amb una flota de setze naus. L'exèrcit que hi anava estava compost de tres-cents homes a cavall i set-cents a peu.

Havent vençut, en primer lloc, una feble resistència pollencina, es dirigiren a Muro i després a Inca. Allà els esperava el governador Gilabert de Centelles amb les forces adverses. Els expedicionaris, tot veient que els defensors d'Inca obraven forta oposició, es desviaren cap a Sineu i prengueren la vila tota. Això els va permetre uns dies de repòs, el monarca i la seva família, la reina Violant i els infants Jaume i Isabel, en el palau reial que encara existeix, com a convent de monges, en aquella població. Es posaren en marxa, llavors, cap a Porreres. Mentrestant, havent arribat a la capital de l'illa el contingent de Riambau de Corbera, organitzaren els esquadrons i partiren a l'encontre de Jaume III. Es trobarien el 25 d'octubre a una plana de Llucmajor i s'inicià a l'alba el combat. El migdia la lluita estava sense decidir. Però Jaume III repartia espasades al front dels seus soldats i aquesta manca de protecció determinà la seva derrota. Havent estat descobert per un grup d'almogàvers, el tomaren del cavall, l'acoltellaren i li tallaren el cap. Havent mostrat aquell trofeu per tot el camp de batalla, s'hagué de seguir la gran desbandada dels seus partidaris. Caigueren presoners l'infant Jaume, que tenia només catorze anys i representava la continuïtat de la corona illenca, la seva madrastra Violant, ara vídua, i la infanta Isabel. Ferit, el príncep, «nafrat lleig en la cara de colp d'espasa», ignorava encara el calvari que l'esperava. Els dugueren a Xàtiva, després al Castell Nou de Barcelona. Amb el temps, Violant, gràcies a les gestions del rei de França, Joan II, i també del papa, obtenia la llibertat. Es casà el 1353 amb l'alemany Ot de Brunswick-Grübenhagen, al servei del francès. Llavors, el monarca gal assignà una renda a
Violant i li atorgà com a residència el castell d'Omelades. Potser, fins i tot, seria d'aquell temps, aquella cançó popular que diu: «Mirau com balla,/ madò Violant,/ passa per enrere, passa per envant».