muy nuboso
  • Màx: 13°
  • Mín: 10°
12°

El blat de l'any XIII (1613)

La saviesa popular en va treure una dita:«quedar espantat com el blat de l'any tretze» i, també, aquesta quarteta: «Ja ho dirà, qui serà viu,/ allò que patiren els pobres,/ ells vivien de garroves, / per arribar a l'estiu». I és perquè aquella fou la més trista anyada de blat que havia viscut Mallorca. En ser, per altra banda, el blat, és a dir, la farina, el pa, el principal aliment de les classes populars, hi hagué mortaldat de fam. Deia un escriptor i cronista del moment, mossèn Joan Fe: «els darrers dies del mes de maig de 1613 estant los forments sobre granar, vengué una mala volva amb un gran vent de xaloc i llevà del tot la cullita en tals termes, que los qui havien de cullir quatre-centes quarteres no en culliren deu, qui tenia cent no cullí quatre i era gra tan migrat que a penes se pogué menjar d'ell, talment fonc un càstig general per tota l'illa de Mallorca».

L'escenari principal d'aquella tragèdia de juny era el Mercat de sa Quartera, en els porxos de la placeta homònima. Allà era venut i dipositat el blat des dels dies de l'Edat Mitjana i les Ordinacions del segle XV deien, per exemple, que ningú no estava autoritzat per agranar o escombrar davall els porxos de sa Quartera, llevat del venedor de blat, i això des de l'alba fins a l'hora de completes. Els munts de blat, civada, ordi, formaven els llocs de venda dels comerciants al llarg de la setmana però els dissabtes també era permès que hi hagués botiguers de formatge, espardenyes, oli i altres productes. Avui existeix encara aquesta placeta de sa Qartera, amb els seus porxos porticats, un racó ciutadà curull d'història, entre els capítols del qual hi ha el d'aquell senyor il·lustrat de principis del segle XIX, que tenia el seu habitatge damunt aquestes arcades: Miquel Capdebou, de qui escriu Medel: «aquest curiós mallorquí ha tingut especial cura a reunir en el seu estudi la més escollida col·lecció d'impressions localitzades a Mallorca i amb una extremada dedicació i una constància absoluta deu el poder posseir infinitat d'obres i opuscles, que si no són tots interessants, són, almanco, precisos per a l'objecte proposat. Jo hi he revisat escrupolosament nombrosos volums i puc, amb raó, anomenar-ho Biblioteca mallorquina».

Segons aquest autor hi havia obres tan curioses com eLlibre de l'art de les comares de Mestre Damià Carbó de Mallorca, imprès en castellà el 1541. Hi figuraven també moltes obres religioses impreses a la impremta Guasp. El llibre de més raresa portava per títoTesaurus, publicat el 1607, i era el seu autor Bartomeu Bravo. Dins el mateix gabinet, i gràcies a la tasca del senyor Capdebou pare, hi havia una exposició de zoologia especialitzada en tota mena de marisc, de la qual era peça mestra un gran quadre amb noranta castes de conquilles i caragolets de les nostres aigües i costes. En resum; uns Capdebou d'esperit romàntic.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris