muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín:
15°

Per què Jeroni no volia ser enagista (1529)

Ens conta Pedro Ribadeneyra, biògraf del fundador de la Companyia de Jesús, com va ser que aquest arribà a la famosa Sorbona: «En ser Ignasi a la Universitat de París, començà a pensar amb gran cura de quina manera per tal que, despreocupat i lliure de la necèssaria sustentació corporal, es pogués del tot dedicar a les arts acadèmiques. Però li succeí tot el contrari, perquè fou gran la fam i els patiments que el perseguiren per poder seguir la seva tasca d'estudiant. Li havien enviat, des d'Espanya, una certa suma de diners com a almoina i com que ell era tan amic de no tenir res de res, donà la bossa a un company i compatriota seu, habitant ambdós el mateix indret, perquè li guardàs. Però tot s'ho va gastar l'altre al seu caprici i així, Ignasi restà tan pobre i desproveït, que se'n va haver d'anar a viure a l'hospital de Sant Jaume, on li fou necessari demanar almoina de porta en porta per tal de poder menjar alguna cosa...».

Tanmateix, no només va continuar estudiant sinó que pogué reunir en tertúlia altres companys, la majoria espanyols, i entre els quals es preparava ja l'obra fundacional de la companyia. Assabentada alguna gent que havia posat les seves esperances espirituals en les iniciatives d'aquell jove singular, de les dificultats econòmiques per les quals passava, li enviaren doblers, ja fos des d'Espanya, ja fos des de Flandres o Anglaterra, on hi havia mercaders espanyols. Ignasi conegué aleshores un estudiant mallorquí que nomia Jeroni Nadal i Morey. Aquest, nascut a Palma el 1507, de família benestant, demostrava ja a tretze anys, i essent ja clergue, una gran afecció per les lletres. Preparat pel seu oncle, mossèn Morey, el preparà en qualitat de tutoria i en complir la vintena el va inscriure a la Universitat d'Alcalà d'Henares, fundada feia algun temps pel Cardenal Cisneros. Allà Jeroni perfeccionà els seus estudis de llatí, grec i hebreu. També va cursar Arts a la classe del doctor Alexandre, que gaudia en aquells dies de gran fama. En haver desenvolupat amb profit els seus estudis a la universitat castellana, els volgué continuar a París, on es va inscriure a les assignatures de matemàtiques i teologia. Aconseguí el títol de Batxiller en Arts i encara amplià més la seva estada acadèmica a la capital francesa fins al 1536. Hi havia arribat el 1532 i com ens explica el seu biògraf, el doctor Joan Nadal, «Ignasi que, a través dels seus companys, devia conèixer les seves facultats, no va trigar a apropar-s'hi, personalment i mitjançant els condeixebles, i intentà guanyar-lo per als seus plans d'apostolat». Sembla que per tres vegades va provar de convencer-lo per tal que fes els exercicis espirituals sota la seva direcció. Fou inútil. No volia ser ignacista, o com diuem, en dialectal a Mallorca, enagista. I Jeroni mateix, en els seus papers autobiogràfics, diu: «Crec que el que em va allunyar d'Ignaci va ser un frare franciscà, Panadés, compatriota i familiar meu, home de no poca autoritat, del qual jo tenia por que no escrivís malament de mi al de ma pàtria. A París no vaig veure més Ignasi ni cap dels seus».
Però la vida fa moltes voltes.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris