muy nuboso
  • Màx: 17°
  • Mín: 12°
16°

La Roca (1780)

L'escriptor John Masters publicava (1970) The Rock, és a dir, la història de Gibraltar, «el turbulent relat sobre els homes i dones que hi varen viure, estimaren i lluitaren», en paraules de l'autor, el qual afegeix que «la roca, en termes d'importància estratègica ha sobrepassat de molt la seva dimensió física. Els polítics hi han debatut les seves proclames, els militars hi han fet les seves batalles, però tanmateix, la Roca ha romàs la Roca, sòlida i impertorbable». I en el capítol vuitè, l'escriptor, posa la seva mirada sobre «El Capità Antoni», el nostre general Barceló...

«El sistema britànic d'intel·ligència alertà sobre el fet que els espanyols preparaven un atac amb les llanxes canoneres. El juny de 1780 el llançaren sobre la Roca i al marge de l'avís donat per a preparar-ne la defensa, un vent providencial salvà els vaixells anglesos que hi havia dins el port d'una severa conflagració que hagués afectat igualment els magatzems i altres defenses. Barceló, que havia estat amagat, a flor d'aigua, en la badia, espiant la millor manera de dur a fregir l'estol dels vaixells anglesos sota el foc de les seves llanxes canoneres, devia romandre amb les dents estretes, tot pensant la manera de treure el nas i causar al contrari el major dany possible...».

Amb aquell invent, aquelles llanxes canoneres, algunes de les quals havien estat construïdes a la drassana de la Calatrava i pagades amb doblers de la seva pròpia butxaca, Barceló era temut i admirat per part dels britànics. Així, per exemple, el poeta Sebastian Ancell, del 58 d'infanteria de sa Magestat. glossava:

«Guardada per les armes britàniques!/ Roca de Gibraltar,/ De França i Espanya, sostens el xoc hostil;/ Mira'ls, com són de vanes les seves arts i les seves armes!/ Una fortalesa que és la nova Troia;/ I encara que els grecs, amb deu anys de setge guanyaren la plaça/ Aquí els Borbons i l'Ibèria s'hi esforcen inútilment».

Un altre escriptor d'aquell temps, Antonio Vázquez Ortega no dubtava d'afirmar des de la seva tribuna de senador que no s'havia fer al mallorquí el cas que mereixia:

«Què ignora l'heroi de Mallorca sobre la construcció dels navilis, sobre la força dels vents, sobre la resistència de les aigües, nocions inseparables d'un almirall. Nascut, podríem dir, entre els rems i les cordes, semblen no escapar-se de la seva comprensió natural els problemes més difícils de la mecànica, de la dinàmica, de la hidrodinàmica. Quan la nació mira amb ull imparcial els vaixells que han sortit de les seves mans... Què sé jo si queden eclipsats quan es miren dins les aigües les columnes de llanxes canoneres. Llanxes canoneres! Vosaltres, mirades quasi amb menyspreu, batent esquadres, interceptant nombrosos combois, capturant pirates agosarats, intimidant places inaccessibles, demolint forts, desmuntant bateries, forçant vents, desafiant borrasques; vosaltres, totes soles, us bastau a l'hora d'immortalitzar l'heroi mallorquí».

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris