nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
14°

Les despulles de Santa Victòria (1831)

Fra Mauro Capellari (Belluno, 1765-Roma, 1846), que després va ésser papa amb el nom de Gregori XVI, es mostrà, durant el seu pontificat, de 1831 a 1846, contrari al liberalisme i en la seva encíclica «Mirari vos», del 1832, condemnava les idees de Lamennais, millor dit, Felicité de La Mennais, escriptor francès, (Saint-Mal o 1782-París 1854), sacerdot el 1816 i apologista de l'ultramontanisme, que defensà la llibertat religiosa enfront de l'església galicana. Agrupà al seu entorn nombrosos joves liberals catòlics i trencà amb Roma, extrem confirmat en els seus escrits que porten per títoParaules d'un creient, editats el 1834. Des d'aquell moment començava una etapa d'humanisme socialitzant i místic. Es degué significar en defensa de les idees de Gregori XVI un noble mallorquí, Jaume Olesa, homònim del seu avantpassat poeta del qual hem fet ja alguns comentaris, i com ens explica l'historiador Marc Vallori, fou obsequiat pel pontífex amb les despulles de Santa Victòria màrtir, que degueren arribar sense més novetat a Mallorca. Aquesta Santa Victòria era nascuda a la península Ibèrica, concretament a Lleó, el segle III. Els hagiògrafs no es posen d'acord sobre la data de la seva naixença però pogué ésser entorn del 205 o del 299. Filla de Marcel i Nona, cristians martiritzats, es translladà amb el seu germà Aciscle a Còrdova, on esperava poder fugir de les persecucions. Però per ordre del governador Dió, ambdós germans foren capturats i terriblement turmentats. Victòria, després de molts suplicis, entre d'altres tallar-li els pits, fou assagetada fins a la mort.

De mans de Jaume d'Olesa, la relíquia passà al seu fill Josep, que era prevere i que en va fer donació als pares de l'Oratori, anomenats també de Sant Felip Neri. Aquest clergues regulars, la fundació del qual a Palma data del 1712, es feren càrrec de l'església desocupada, des del decret de Mendizábal, del Sant Esperit o Trinitaris. L'edifici havia estat bastit per primer cop en els anys següents a la Conquesta, aquesta iniciativa es deu a Constança d'Aragó, germana del rei Jaume I, la qual, en esdevenir viuda, prengué l'hàbit trinitari i donà al nou ordre unes cases de musulmans que havien tocat en el Repartiment al matrimoni que ella formava amb Guillem Ramon de Montcada. El 1232 mitja dotzena de frares en feien efectiva la fundació i possessió. L'edifici gòtic devia trobar-se en molt mal estat en el segle XVII, ja que fou necessària una reconstrucció de tota la seva estructura, enllestida el 1618, amb la natural incorporació d'ornamentació barroca i molts elements d'aquest estil. Una nova reforma el 1859, tot seguint la moda de l'eclecticisme, ens presenta el seu estat actual. Coberta de la nau única amb volta de mig canó i de creuer la de les capelles, és molt interessant el sostre de l'absis que ens ofereix l'apoteosi d'unes pintures trinitàries entre la copinya final i l'arc d'accés. Galeries laterals cobertes de gelosies, grans quadres barrocs, el retaule barroquíssim de l'altar major i molts altres detalls ens confirmen un temple museu curull de narracions més o menys exòtiques, com la del Crist rescatat, per exemple. Interessant, la porta principal, exterior, carrer Vilanova, amb l'escut trinitari coronat i guarnit per angelets, enmig de dos grans gerros de flors. Acabem dient que les relíquies de Santa Victòria es poden contemplar des del 1892 a la capella del Cor de Jesús.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris