algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
11°

La Verge negra (1849)

Conta Ramon Medel que a la segona capella del convent de Nostra Senyora de la Mercè «hi ha una estàtua de la Mare de Déu amb el nin en braços totalment negra. La tradició del monestir refereix que aquesta escultura es va fer servir de mascaró en la proa d'un vaixell capturat pels corsaris algerians, i després fou portada a Alger, on volgueren els moros cremar-la per dos cops, encenent per aconseguir-ho grans fogueres; però no havent pres les flames per més que ho procurassin els infidels, fou recollida per un taverner renegat i entregada als frares de la Redempció que la dugueren a Mallorca. Els rostres de la Verge Maria i del Nin, encara que negres, són extremadament agraciats».

Aquesta historieta va tenir, doncs, entre els seus protagonistes, uns frares mallorquins de la Mercè que es trobaven aleshores al nord d'Àfrica. Interessant aquesta església de la Mercè, teló de fons del nostre relat, construïda amb volta de creuer a la coberta i volta de mig canó a les capelles, amb una nau única que acaba en absis trapezoidal. Data de 1621-1705, encara que existí una primitiva construcció de l'Edat Mitjana. Observem la bellesa de la rosassa sobre la porta principal, que fou feta amb la trama del segell salomònic, l'escut de l'arc sobre una ojiva o el cimal de la façana en forma d'ona. No menys curiosa ens ha de semblar la porta lateral, gòtica tardana, o la solidesa de la torre de les campanes, de doble finestral de mig punt i mirador amb baranes barroques que flanquegen, en els quatre angles, els corresponents torrellonets. Tot plegat, afegint-hi els merlets de la teulada, donen a tota aquesta estructura una aparença de temple fortificat.

Però tornem al tema de la Mare de Déu negra. L'escriptor francès Jacques Huynen ens diu, a la seva obra L'Enigme des Vierges Noires, que «les marededéus negres tenen una profunda significació esotèrica que, sense negar la tradició cristiana de Maria, la supera, tanmateix, considerablement, en temps i espai. Tal significació només pot ser entesa si es penetra prèviament en profunditat, l'època que les va veure néixer, la manera de pensar, els ideals i la cultura dels qui les modelaren i organitzaren la seva devoció. Pel que fa a la naturalesa de la civilització medieval, s'ofereixen al lector unes hipòtesis que, malgrat tenir caràcter de versemblança, no poden passar del que són, hipòtesis que, així i tot, poden servir com elements de treball».

I observant la Mare de Déu de Marsat, molt semblant a la que tenim en aquest convent de la Mercè, escrivia l'esmentat investigador: «Jo pressentia que aquest rostre tan ombriu i, alhora, tan radiant; que aquesta esplèndida llum de la nit era quelcom més que una obra d'art. De manera semblant a una esfinge, plantejava un inquietant enigma al visitant curiós. Sia com sia, i a causa d'una mena de complicitat, indicava que la solució era senzilla i clara i que, d'alguna manera, s'havia de trobar dins ella mateixa».

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris