muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
13°

Les monges de Santa Clara (1256)

El 1256 arribaven a Palma dues monges procedents del convent de les clarisses de Tarragona. Adquirien un trast que era propietat de Bernat de Santa Eugènia i aquell mateix any començava la construcció del monestir que es perllongaria molts anys. El 1260 ja havien bastit un recinte conventual i una petita església. Comptant amb el suport de la noblesa mallorquina comparen més terreny a Guillem de Montesono i ampliaren els edificis. Se'n conserva una part que data del segle XIV, és a dir, el refectori, la cuina, la porteria i les galeries del claustre situades al nord i a l'oest. La sala capitular és renaixentista i l'església actual, barroca, del segle XVII. És d'una nau amb capelles laterals, volta de diferents estils i molts elements clàssics. L'absis, molt carregat d'ornamentació, invoca una gran riquesa imaginativa. La portada, manierista, d'Antoni Carbonell, data del 1671 i la torre del campanar presenta tres cossos damunt planta quadrangular i mostra finestres amb calats a cada una de les seves cares, un segell més del barroc «orientalista» illenc, com en els finestrons arrenglerats davall teulada. Es completa aquesta hermosa atalaia amb un mirador o balconada amb balustres i el templet de les campanes amb cim de piràmide escalonada.

D'aquest convent, en parlava l'escriptor i publicista Lluís Ripoll Arbós en un bell viatge literari que va fer per les cases de clausura, Ses monges tancades i comenta, entre d'altres impressions, que «en aquest pati i adossat al convent, es troba l'església pública, que té el privilegi de tenir exposat el Santíssim en una formosa custòdia damunt l'altar major, tots els dies permanentment. L'església, malgrat això, gairebé sempre es troba buida. Hi regna un silenci dens, que sembla que es pugui tallar, maldament defora existeixi en aquesta hora de la visita -les onze del dematí- una fluida circulació dins ciutat. Allà hi ha una pau i una tranquil·litat que es perllonga per tot el convent. Una cosa així, avui dia, és inaudita». Tant el temple com l'església conserven alguns retaules, com el de «Santa Clara Abadessa», del segle XIV, que ens mostra la santa amb un llibre obert a la mà. En un altre retaule, el de la «Resurrecció"», veim a l'esquerra de l'observador, un Sant Bartomeu que porta en una mà la palma del martiri i en l'altra un gran llibre que es tanca amb corretgetes. Parlant de llibres, hi ha també un Sant Jeroni i altres benaurats lletraferits. En el retaule de la «Crucifixió i les Tres Maries», a la pintura central inferior, una Nativitat i per damunt d'aquesta, un gran llibre portat per un estol d'àngels. Però tal volta, el més curiós sigui el retrat d'autor anònim de Sor Elionor de Puigdorfila i Cotoner (+1758), filla de Ramon de Puigdorfila i Despuig, baró de Bànyols. Ingressà, molt nina, al convent i va morir poc després, Va ser retratada amb els atributs d'abadessa honorària.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris