algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:

Les muses de Fernan Caballero (1859)

Cecília Böhl de Faber (Morges, 1796-Sevilla, 1877), filla de l'hispanista alemany Juan N. Böhl de Faber, amiga d'aquell doctor Moritz Willkomm (1821-1895), metge, botànic i escriptor, que va recórrer la península Ibèrica els anys 1844, 1850 i 1873. Aquest darrer any visità també Mallorca. No així, segurament, Fernan Caballero, pseudònim literari de Cecília, tot i que en el seu aplec de contes figura una rondalla mallorquina. La seva obra narrativa, d'evident importància històrica, fou criticada per alguns dels seus contemporanis, els quals recriminaren la seva explícita intencionalitat moralitzant i conservadora. Però no podem oblidar que l'escriptora tenia vena de pedagoga i així ho demostra en obres com La Mitologia i els Grans Homes de la Grècia contada als infants, uns textos útils a l'hora d'evocar les cultures neoclàssiques. Llegim en un dels seus capítols: «Es pinta Apol en el Parnàs, envoltat de les Muses. Les Muses foren filles de Júpiter i Mnemosine, que era filla del Cel i de la Terra, germana de Saturn i de Rhea. En el començament només n'hi hagué tres: Meleta, que representa la meditació o reflexió; Mnema, que representa la memòria, i Aedé, que representa el cant, o relació dels fets; però més endavant foren nou, que figuren les arts liberals, i són: Calíopa, que presideix la poesia èpica, l'eloqüència i la retòrica; Clio, que presideix la història; Erata, la poesia amorosa; Tàlia, la comèdia; Melpòmena, la tragèdia; Terpsícora, el ball; Euterpa, la música; Polimnia, l'harmonia, la pantomima i l'eloqüència, i Urània, que presideix l'Astronomia. Habitaven, de costum, el cim del Parnàs, que és la muntanya de la Fòcida. Per allà corria la font de Castàlia, les aigües de la qual comunicaven als poetes l'entusiasme».

Podem veure aquests éssers mitològics representats en el relleu del frontó del Teatre Principal, realitzat el 1895 per Ricard Anckerman. Fou aleshores quan aquesta esplèndida obra formà part de la modificació del cos central de la façana, tota bastida en aquest estil classicista tardà i del qual fou arquitecte Joan Guasp. Tot i que el teatre data dels anys 1854-1857, quan Antoni Sureda, arquitecte, i Félix Cagé, pintor, en feren una bona feina d'inspiració romàntica, hagué de patir reformes exteriors i interiors, pràcticament una reconstrucció completa, a càrrec dels dos professionals esmentats, després del 12 de juny de 1858, quan tota la seva estructura era devorada per un incendi. Tanmateix, aquest «teatre de les muses» no ha estat deixat de la mà dels seus responsables i una magnífica restauració recent el presenta avui com un dels millors de l'Estat espanyol.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris