nubes
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
15°

Neix i reneix en Figuera (1385)

Disposava el Gran i General Consell (1385) la construcció d'un rellotge públic que es completaria amb una campana, aleshores ja existent, sobre una torre de la zona. Era la campana anomenada del Via Fora o del Seny del Lladre i que funcionava per avisar el poble de qualsevol esdeveniment de caire comunal. El rellotger i plater Pere Joan Figuera fabricà, doncs, el primer enginy que havia de marcar el temps i des de llavors, aquella talaiava rebé el nom de Torre de les Hores. Campana i màquina hagueren de ser restaurats o renovats en diferents avinenteses i així, les cròniques assenyalen els anys 1680, 1776, 1783, 1793, 1798, 1822, 1836... Tanmateix, campana i torreta acabaven instal·lant-se sobre la façana principal de l'Ajuntament. El 1850 ja marcava les hores des de la part superior del balcó central i feia sonar la campana des del cimal del sostre. Espatllat definitivament, el rellotger municipal Joan Vicat és enviat a París per adquirir un rellotge en condicions. Tingué un cost de 40.000 reials, el qual, instal·lat el 1863, funciona en el dia d'avui. Quatre esfinges d'estil neoclàssic coronen la part superior de la campana, quatre rostres egipcíacs que ens miren amb dilatades pupil·les i amaguen, com els tres angelots que ornen l'esfera, els seus secrets. Tan gran ha estat dins l'àmbit popular, la fama d'aquest Figuera multisecular que el 1893 apareixia, fins i tot, un setmanari humorístic amb el seu nom:

«En Figuera, setmanari, desitja esser el que és En Figuera, el rellotge de Ciutat. Vol tocar ses hores com a bon ciutadà que aprofita es temps; vol tocar la queda com a bon cristià que és i temerós de Déu; vol tocar foc quan els incendis de sa societat cuiden arribar fins a ca nostra; vol tocar via fora quan arriba es moment que es poble acudesca a sa defensa de sa pàtria i de sa foganya, sempre encesa; vol repicar ses festes antals de la terra i ses glòries de Mallorca amb so batall gros; voldria avisar -si ses experiències científiques no haguessen demostrat que era perillós-, ses tempestats i ses fiblonades properes, i vol sonar espès i menut per dur dins ses seues veus ressonants s'alegria i es bon humor, quan es pagesiu i la menestralia deixen sa feina i fins i tot quan es senyoriu i la mossonea en vulguen donar-se'n una mica, passant els ulls per damunt aquesta fulleta setmanal». La vida del setmanari En Figuera, en el qual col·laboraven la majoria dels lletraferits del moment, va ser curta, del setembre de 1893 al desembre del mateix any. Però el seu valor documental i testimonial es troba fora de tot dubte, puix que prenia, entre ironies i codolades, el pols a la vida ciutadana.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris