algo de nubes
  • Màx: 25°
  • Mín: 24°
26°

El mariner i el professor (1922)

Deia la premsa local: «Aquest matí ha circulat pel rafal de Santa Catalina la notícia que un mariner s'havia suïcidat, donant-se un fortíssim cop de ganivet a la gargamella, a conseqüència del qual li ha restat el cap quasi del tot separat del tronc. Aquest individu havia nom Ramon Pujol i tenia cinquanta-quatre anys d'edat. Era pescador d'ofici i habitava en el carrer de Sant Matgí, número 16. Es desconeixen els mòbils que dugueren el suïcida a posar fi a la seva existència».

L'informador de luctuosos succeïts no havia acabat gairebé aquest escrit quan ja era demanat per a cobrir una altra crònica igualment trista...

«Ahir fou un dia funest per a la nostra ciutat. Poc després d'haver entrat en premsa la nostra edició en la qual donàvem compte de la tràgica mort d'un individu de Santa Catalina, arribava fins a nosaltres la notícia de la mort del catedràtic de l'Escola de Comerç, el nostre estimat amic, senyor Domingo Riutord. Com es va esdevenir aquest fet? A les quatre del capvespre marxava el senyor Riutord des de La Veda al Molinar de Llevant, on hi tenia una casa d'esplai que estava en obres. En arribar-hi, els picapedrers estaven ocupats serrant un mur que havia de ser canviat de lloc. Al davant del senyor Riutord provaren de fer aquella tasca però amb tanta mala sort que, perdent la mola de pedra la seva estabilitat, caigué del costat on era el professor, sepultant-lo i ferí els obrers Josep Mesquida i Bartomeu Gayà. En esser tret el senyor Riutord dels enderrocs, ja es podia comprovar a simple vista que el seu estat era gravíssim: no tan sols no pronunciava paraula, sinó que se li veien enfonsats el pit i la part superior del crani, i li començava endemés, una hemorràgia. Morí abans d'arribar a la Casa de Socors».

S'han fet milions i milions de pensaments filosòfics entorn de la mort. Aquell que la cerca per tal d'alliberar-se de ves a saber quins fantasmes, sembla tenir corda per a molt de temps i ha d'intervenir, contra si mateix, amb la força de la desesperació, a cops de ganivet. En canvi un altre, que fa projectes de futur, que gaudeix de l'amor de la seva família i del respecte i la consideració dels seus deixebles i col·legues, cau difunt per una causa accidental. Imaginam el catedràtic que cada dia impartia les seves lliçons al bell edifici de La Riera, avui de la UIB. El veim a La Veda, jugant a cartes amb els amics. I el veim també, cara a la mar, allà on encara funcionaven els molins fariners, disposat a fer la becaina estival sobre una cadira gandula, damunt la seva torre... L'imaginam...».

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris