cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 22°
22°

Els viatges platònics (390 a.C.)

Plató, el gran filòsof grec, sortia d'Atenes per emprendre un llarg viatge per diferents països de la Mediterrània. Visita Creta, Egipte, Cirene i, en darrer lloc, la Magna Grècia. En aquesta famosa regió que entra en contacte amb els centres pitagòrics i estableix una forta amistat amb Arquitas de Tarento. De les converses entre els dos pensadors, Plató es deixa influir en el seu pensament i modifica de forma remarcable la seva posició socràtica.

Llavors, Arquita li va obrint portes i així era rebut per Dionís El Vell, dins la cort de Siracusa. Tot i que sap que el monarca és un autèntic tirà, fa servir una certa diplomàcia, tanta, que cau en gràcia a Di, cunyat i gendre del rei. Di, però, és un home de bona fe i entre ell i Plató es crea una veritable amistat.

Plató pensa, aleshores, que és un bon moment d'integrar els seus ideals polítics en el si de la família reial. Predica un Estat just segons la seva visió filosòfica. Però Dionís no es xucla el dit. Entrar dins una nova via de govern significa, per al tirà, entre altres coses, la renúncia a les seves arbitrarietats, vicis i capricis. La presència de Plató, al qui contempla com la veu de la seva consciència, se li fa insuportable. En el millor dels casos el vol fer fora. L'obliga a embarcar-se i l'entrega als eginesos, és a dir, a l'enemic. Efectivament, la ciutat d'Egina estava en aquells moments en guerra contra Atenes, de manera que desembarcat a Egina, els seus habitants el consideraren un presoner de guerra. Segons les lleis del país l'hagueren pogut condemnar a mort i executar sense més preàmbuls. Però preferiren demanar per ell un fort rescat, puix era un home famós. No pagà ningú el rescat i el varen vendre com esclau. Sortadament, un amic de Cirene, assabentat de la difícil situació del filòsof, decidí alliberar-lo. Pagà per ell el preu que li demanaven i li llevà les cadenes.

Aleshores, Plató, un tant escalivat dels seus viatges, pogué torn ara, sense més entrebancs, a Atenes. Era l'any 387 A.C. i per tant aquell periple s'havia perllongat tres anys. El filòsof n'havia complert quaranta. El primer que va voler fer, de retorn amb els seus conciutadans, fou reunir prou doblers per a pagar al seu amic el preu del rescat. Tanmateix, el cirineu no volgué acceptar el pagament, puix era un admirador i un deixeble lleial i generós. Aquella generositat, aquella plata sobrera, constituïren el motiu d'una decisió important. Amb aquells doblers instal·la una escola o acadèmia en el parc de l'Heroi, a la sortida de la ciutat d'Atenes i en el camí d'Eleusis. Allà exercí el seu magisteri durant una vintena d'anys. Detall curiós és que posà un rètol a la porta que deia: «Ningú no pot entrar aquí si no sap geometria».

Com en temps moderns, es reservava el dret d'admissió.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris