cielo claro
  • Màx: 20°
  • Mín: 19°
20°

La passió i la mort de Kavafis (1932)

El gran poeta Constantí P. Kavafis (Alexandria, Egipte, 1863-ídem, 1933) rep dels seus metges un diagnòstic que accelerarà la tragèdia dels seus darrers moments: té càncer de laringe. Aleshores viu tot sol a la ciutat on nasqué i, espantat per la mala notícia, viatja a Atenes, on és intervengut quirúrgicament, però perd la veu. Fins aquells moments no ha tingut cap mena de reconeixement públic de la seva obra poètica i molts editors li donen l'esquena.

Ell, per la seva part, edita fulls i pamflets amb els seus versos i els regala a familiars i amics. Es necessari aclarir, però, que ha estat un home de negocis. Tot fugint de la pobresa, son pare i un oncle havien fundat a Londres l'empresa Kavafis Brothers, que comercialitzava amb cotó d'Egipte i productes tèxtils de Manchester. El 1854 el negoci es trasllada a Alexandria. A la mort del pare, en pocs anys, l'empresa ha de patir la ruïna total i Constantí, que ha estat a Anglaterra dels 9 als 16 tot rebent influències literàries d'autors com Browning i Oscar Wilde, acaba els estudis en el Liceu Hernis. Hi haurà una època de pobresa familiar i una llarga estada a Constantinoble, on viu l'avi matern. Allà escriu Kavafis els seus primers poemes i hi experimenta, també, el descobriment de la seva homosexualitat. S'interessa pel periodisme i la política, però hi ha un fort entrebanc. No té estudis superiors. Retorna a Alexandria i aconsegueix un carnet de periodista com a corresponsal del periòdic Telegraphos. És el 1885. És amb aquesta feina quan es pot dedicar també a la creació literària.

Té 29 anys quan accepta una feina eventual en el servei de reguiu del Ministeri d'Obres Públiques. Alternarà aquesta tasca amb la de corredor de la Borsa egípcia. Passen tretze anys. Després de la mort de sa mare, el 1899, viu amb els seus germans fadrins i col·labora a revistes com Phanatheneum, Nea Zoe i Ta Gammata.

Llavors començarà a patir la seva dolença física, que no s'atura.

El càncer rebrosta. Passen setmanes, mesos... Ja molt malalt rep la comunió de mans del patriarca de l'Església Ortodoxa d'Alexandria. Deixa, als vius, la seva obra, ben ordenada, que sortirà de la impremta el 1935... Amb aquest llegat, hi ha un poema a manera de missatge confidencial. Diu així:

«Per tot el que vaig fer i vaig dir/ que ningú no vulgui descobrir qui era./ Un entrebanc capgirava/ les accions i estil de la meva vida./ Hi havia sovint un emperò/ que en començar la parla m'aturava./ Per les meves accions més inadvertides,/ els meus velats escrits-/ només a través d'ells vull esser entès./ Encara que potser no valgui la pena tal empresa,/ tal esforç per a descobrir realment qui som./ Més endavant, en una societat més perfecta,/ un altre n'hi haurà, igual que jo/ que apareixerà i actuarà lliurement».

Es, com podeu veure, un cant a la llibertat.
El testimoni d'admiració de Mallorca a Kavafis el podeu observar en els jardins de s'Hort del Rei, allà, on una curiosa escultura ens mostra Kavafis com un patriarca poètic de la Mediterrània.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris