lluvia ligera
  • Màx: 21°
  • Mín: 20°
19°

Rousseau comença «L'Emili» (1759)

Jean-Jacques Rousseau, escriptor, pedagog i filòsof suís en llengua francesa (Ginebra, 1712-Ermenonville, 1778) escrivia, en aquestes dates, a Madame de Créqui, amiga seva, per tal d'aconseguir d'ella algunes reflexions sobre l'educació dels infants, punt de partida d'una «obra útil» perquè considerava la dama «mare i filòsofa, malgrat esser també devota». Comanava poc després, l'obra, la més emblemàtica de la seva producció, L'Emili. De la seva experiència vital va concloure el principi de la seva filosofia: la d'esser un home lliure. La seva fama arribà amb eDiscurs sobre les ciències i les arts (1750), en el qual, juntament amb eDiscurs sobre l'origen de la desigualtat (1755), criticà els fonaments d'una societat corrupta i corruptora. Exposà els principis ètics de la vida pública i privada. La seva obra El contracte socia (1762) critica les injustícies en el si dels diferents col·lectius i llança una fonda analítica sobre els problemes educatius en el tractat que comentam. Així, no vol dir que Rousseau hagués estat un pare exemplar. Ben al contrari, el 1747 entregava el seu primer fill a l'hospici i altres quatre patirien la mateixa dissort. Per això escriuria: «Les idees amb què la meva falta omplí el meu esperit contribuïren en gran part a fer-me meditar el tractat de l'educació».

Escrivia això, en una altra carta, a Madame de Luxembourg, el 1761. Però sempre entre dones de la noblesa, serà Madame de Chenonceaux, nora de Madame Dupin, la qui li demana que escrigui el llibre. Li durà molta feina. El mateix Rousseau escriu que li va costar «vint anys de meditació i tres anys de feina»... Tanmateix, la seva teoria és la que podríem anomenar «educació natural», puix que la natura, amb la seva saviesa, ha d'esser el primer mestre de la criatura. Entre els milers d'idees del tractat, hi llegim, per exemple:

«L'home pobre no necessita educació, la del seu estat és forçosa i, per tant, no en pot tenir d'altra (l'eduquen per a la feina i la cega obediència); en canvi, la que pel seu estat rep el ric és la que menys interessa per a si mateix i per a la societat. L'educació natural ha de procurar que l'home sia apte a totes les condicions de la vida humana; per tant, és menys racional educar un ric per tal que sia pobre que un pobre per tal que sia ric, puix que en proporció al nombre dels dos estats hi ha més rics que s'arruïnen que pobres que es fan rics. Escollim, per tant, un ric i estarem segurs almanco d'haver fet un home més, en lloc d'un pobre que pot arribar a fer-se home per si mateix. Per la mateixa raó no em vull oposar al fet que Emili sia d'il·lustre bressol. Sempre serà una víctima arrabassada dels prejudicis.

Emili és orfe, malgrat tenir pare i mare. En fer-me càrrec de tots els seus deures, prenc la successió de tots els seus drets. Ha d'honorar els seus pares, però només a mi ha de prestar obediència. Aquesta és la meva primera condició o millor dit, l'única».

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris