nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
16°

Bandolers i bandejats (1602)

Seguint ordres del virrei, les autoritats emprenen una campanya contra els bandits, lladres de camí ral, bandejats i bandolers que abunden a diferents zones de l'illa i fan difícils les comunicacions d'un poble a l'altre. Trien llocs molt despoblats per tal d'atacar viatgers, vianants i carreters. Abunden a tota la serra de Tramuntana però també cap a les serres de Llevant i alguns indrets del Pla, pels voltants d'Inca. La majoria són homes fora de la llei per causes «comunes» però una altra part actua al servei dels senyors en una guerra de «vendetta», és a dir, de petites màfies, situació que recorda Sicília. Jo li diria a tal moment de la nostra història «l'època de l'arcabús», puix aquesta era l'arma més emprada i amb la qual solien sorprendre la víctima. Tot fent grans batudes, amb voluntaris, el govern illenc en capturava i executava de tant en tant. Era el cas de Mateu Gallard, d'Artà, àlias «Bofarull», degollat i esquarterat el 16 de juny de 1608 per «bandit i assassí». El seu retrat apareix en els documents. Es representa com un home de cabell rinxolat (avui li diríem «afro»), aguileny, bigot, barba, devia ser ben plantat, amb una cuirassa sobre la pitera (un curiós prececent del guarda-pits antibales), i calçons dels que diuen en castellà «zaragüelles», herència de la vestimenta àrab, «sarâwil», amples, amb camals tot formant plecs, peça que forma encara part del vestit regional de València i Múrcia. El veim amb els ulls tapats per un drap i porta una creu de penitent entre les mans. Un altre fou Pere Antoni Oliver de Puigpunyent, penjat pel coll el 19 de juny de 1608, per «lladre en quadrilla». No va tenir millor final Miquel Rotger de Selva, penjat com l'anterior, per «assassí», el 6 de juliol de 1610.

Igualment executat era Onofre Cambres, àlies «Nopa», de Ciutat, que morí a la forca el 3 d'abril de 1610, «per resistència en quadrilla armada a la justícia». Però la justícia en reclamava molts altres, posat a preu el seu cap, en llargà nòmina i així, les cròniques ens parlen, el 1604, de Bartomeu Morei de Valldemossa, d'Andreu Carbonell «Cerem» de Muro; de Joan Castanyer «Matarrafells»; dels sollerics Antoni Estades, Bartomeu Colom, Joan Colom, Jaume Pons i Pere Coll; de Joan Genovard, de Muro; de Miquel Perelló «Tirasset»; dels inquers Pere Llabrés, Antoni Llabrés, Joan Terrassa i Pere Viver; de Nadal Perelló, de Sant Joan; de Gabriel Bruyet, de Pollença; de Joan Ginard, àlias «Rupià», d'Artà; de Bartomeu Bennàsser; d'Antoni Vidal; de Jaume Vidal; de Jaume Albertí de Selva; de Joan Roca de Puigpunyent. Llavors els germans Gabriel i Joan Bordoy. I Cosme Barceló Romaguera, de Felanitx. Acabem la llista amb Llàtzer Prats, Antoni Roig, Joan Bertranet, Joan Crespí, Joanot Rodríguez, Francesc Fiol «Ferrer», Miquel Crespí i Miquel Amengual... Muntanya, cova, arcabús, ganivet i el codi dels que es trobaven fora de la llei.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris