nubes dispersas
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
10°

Pestalozzi i els seus infants (1798)

Johann Heinrich Pestalozzi (Zuric, 1746-Brugg, 1827) es donava a conèixer en aquestes dates a causa d'un fet luctuós. L'exèrcit francès havia comès grans crueltats en el cantó d'Unterwalden i, a conseqüència de crims i d'afusellaments, molts infants restaren orfes. Aleshores, Pestalozzi, renunciant al confort familiar, recollí vuitanta d'aquelles criatures, les més desvalgudes, i les allotjà en un antic convent abandonat. Allà, entre quatre parets que restaven dempeus, es dedicà al seu ensenyament i a fer-los somriure mitjançant jocs i plats de sopa. Conta un dels seus biògrafs que des del matí fins a la nit estava amb ells, sempre fent atenció a llur necessitats. I de cada observació, de cada experiència, de cada pregunta i de cada pensament en treia una lliçó pràctica. Són paraules seves:

«Les meves mans estaven entre les seves. Els meus ulls reposaven en els seus ulls. Les meves llàgrimes brostaven com les d'ells. Les meves rialles formaven cor amb llurs rialles. Ells estaven amb mi i jo amb ells. No hi havia solitud, puix que no hi ha dissort més gran que la solitud. La sopa que ells menjaven era la meva; la seva beguda era la meva. I ningú més no em donava suport. Ni una madona de casa, ni amics, ni criats. Només ells. Si es trobaven bé, allà hi era jo, content enmig de tots. Si estaven malalts, jo no mancava al seu costat. També dormia enmig de tots ells. Sempre era jo el darrer a anar al llit i el primer a llevar-me; i encara dins el llit, feia pregàries amb ells i els contava qualsevol història, fins que tots restaven adormits. I ningú d'entre d'ells no hauria entès que jo obràs d'altra manera».

Però aquell beatífic mestre estava condemnat a durs desenganys i frustracions. Després d'un any de trobar-se en el ruïnós convent, les tropes franceses el volgueren fer servir com a hospital, pel qual motiu l'escola deixà d'existir...

Explica el mateix biògraf que «no per això restà frustrada l'existància del gran pedagog. Aconseguí cases per a molts d'aquells infants i seguí amb la seva tasca formativa. Autor d'una pedagogia fonamentada en el treball manual i en l'ensenyament mutu, persisteix encara la seva obra a moltes escoles d'arts i oficis».

Aquell home volgué desterrar la tristor escolar d'altre temps, quan les aules eren llocs tètrics i ombrius, quan els mestres eren cruels i, ben sovint, sàdics. Pestalozzi, que pertanyia a una família més o menys benestant, va perdre tot el seu patrimoni, tota la seva fortuna a favor dels infants abandonats. No se li podia demanar més. La seva teoria educativa era intensament viscuda en la pràctica.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris