nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:
12°

L'altre Miramar (1864)

Segons el tractat de Miramar, que és el nom d'un palau austrohongarès a l'Adriàtic, prop de Trieste, Maximilià, arxiduc d'Àustria, fill de l'arxiduc Francesc Carles i de Sofia de Baviera, casat amb Carlota de Bèlgica, era nomenat emperador de Mèxic per Napoleó III. Protegit per França i la seva Legió estrangera es va mantenir prop de tres anys en el poder. Però Estats Units va reconèixer el seu enemic, el president Juárez, i forçà el retret de les tropes franceses. Després d'entregar el poder als reaccionaris i rompre amb els francesos, fou assetjat per les tropes juaristes i afusellat. Aquella tragèdia omplí molt de paper i vessà molta tinta. L'emperadriu Carlota tornà boja i el poeta Giosué Carducci (Valdi Cstello, 1835-Bolònia, 1907) dedicà el tema una de les seves obres...

«Oh! Miramar, vers tes blanques torres/ Tètriques en el cel ploviscós/ Marxen en vol d'ocells sinistres/ Maleïts núvols».

«Oh! Miramar, contra aquestes, tes pedres/ Amb bramul de rancunioses ànimes / Pujant grisos des de l'irat pèlag/ Bateu les ones».

«Des de la mar, en l'ombra dels niguls,/ les ciutats torrejades, tristes, miren,/ Mugia, Piramo, Egida, Parenzo,/ Joies del Golf».

«I la mar llança totes les cridaneres/ ràbies contra aquest bastió d'esculls / D'on guaites ambdues vistes de l'Adrià/ Roca d'Habsburg;» «I trona a Nabresina per l'extensa/ Ferruginosa costa, i de llamps / Cenyida Trieste entre la pluja, al fons./ Alça el front».

«Oh! Com tot era un somrís en aquell/ D'abril dolç matí, quan el ros/ Emperador amb la gentil senyora/ Anava vers el vaixell».

«A ell, el rostre plàcid, irradiava/ La força de l'imperi: les parpelles/ superbes i encerades de la bella/ Anaven al pèlag...».

No manca qui ha volgut veure possibles connexions entre aquell palau de Miramar, a l'orient de la Mediterrània, i el Miramar de Mallorca, que fou propietat de l'arxiduc Lluís Salvador. Sembla que a la meitat del segle XIX l'esquadra austrohongaresa va passar per la costa de Tramuntana de Mallorca. La manava un d'aquells arxiducs, el qual es mostrà molt complagut pels bells paisatges i perspectives de l'indret. De retorn a Àustria en féu propaganda entre els seus parents. Algú decidí fer un palau amb tan bell nom a un punt de la Mediterrània, Ístria, dominada pels austríacs. Però a l'arxiduc Lluís Salvador ja se li havia deixondida la curiositat. La resta de la història, ja la sabeu. I potser, tot plegat sia una suposició poc probable. Potser el Miramare de l'Adriàtic i el Miramar de Mallorca no tenguin res a veure, l'un en l'altre... Però... Qui sap?

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris