nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín:
14°

Neix el Sinn Féin (1902)

És fundat el moviment nacionalista irlandès que vol separar l'illa del tron britànic. Els diferents grups comencen a actuar entorn de la ja mítica figura d'Eamon De Valera i el sistema de Govern que volen implantar en el territori és el de la República. Eamon De Valera (Nova York, 1882-Dublín, 1975), leader indiscutible i cap del Govern revolucionari, el 1918, fundà el Fianna Fail, el seu partit polític (1926), el qual dominà la vida política des del 1932, en alternança amb el Fine Gael. Els partidaris de la independència i la República formaren també una organització militar anomenada IRA. El Sinn Féin, dividit a causa del repartiment de l'Ulster, el 1921, fou quasi anul·lat pel Fianna Fail, però va ressorgir el 1968 a causa de les mobilitzacions que es desenvoluparen a Irlanda del Nord. El 1970, el moviment es dividia entre «oficials» i «provisionals» i a partir del 1981 el Sinn Féin provisional optava a les eleccions, per entrar a formar part, el 1985, de les institucions locals. Finalment, el 1997 era incorporat a les converses per a la pacificació «definitiva» d'Irlanda del Nord, les quals desembocaren en els acords obtinguts a Stormont. Aquesta localitat, un castell de Balfast, fou, doncs, l'escenari del «tractat» entre els governs britànic i irlandès i els partits polítics nord-irlandesos, el 10 d'abril de 1998. Es posaren d'acord en el fet d'acabar amb tota mena de violència política i de proveir Irlanda del Nord dels organismes autònoms que la transformassin en una mena de «nació associada». Aquests acords foren ratificats mitjançant un referèndum.

Però abans d'arribar a tan pacífic resultat va córrer la sang tots aquells anys i amb la sang, els odis creixents. Moltes vegades hem explicat des d'aquesta secció que la violència és injustificable, però no oblidem que hi ha encara una violència més subtil que la del braç armat, que és la injustícia mai no castigada. Entre l'una i l'altra es crea el conflicte, que no s'ha congriat en un parell d'anys sinó al llarg de dècades, i qui diu de dècades també podria dir de segles. La violència política, com tots els tipus de violència, va unida als sentiments i ningú no pot negar que els sentiments no es poden imposar mai per un decret o per un cop de porra de la Policia. El drama de l'Ulster ha estat un foc permanent de vexacions, intoleràncies, corrupcions, injustícies... que cada vegada que sumen prou espurnes han de vessar amb un sorollós esclat.

Quants morts anònims en aquella guerra urbana? Quants innocents sacrificats? Quantes bombes que han deixat centenars de persones en cadira de rodes, en el cas dels supervivents? Quants idealistes que han deixat la pell a la

presó?

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris