nubes rotas
  • Màx: 23°
  • Mín: 23°
24°

El castell de Montiel (1350)

A finals d'octubre, Castella havia de patir una crisi econòmica que obligava la noblesa a restaurar les seves rendes i el poder hegemònic. L'autoritarisme de Pere I imposà una forta administració central al país i depurà una part de la vella noblesa, la qual dirigí un enfrontament contra el monarca, posant en el tron el germà d'aquest, Enric de Trastamara. En aquella lluita hi hagué un escenari ben curiós: el castell de Montiel. Montiel és una comarca de la Manxa, entre Albacete i Ciutat Reial, que he visitat fa poc per preparar un llibre commemoratiu del IV Centenari del Quixot. És una zona agrícola i ramadera, famosa pels seus formatges i per les llacunes de Ruidera, on funcionen cinc centrals elèctriques. Però també és ben famós i evocatiu el seu castell de Montiel, mig en ruïnes, sobre un pujol pelat que forma en el seu cim una esplanada central en cercle de la mida d'una plaça de toros. Muralles i torrelons en fan el cercle. Per la part més inaccessible, tot un seguit de penyals, a l'ombra dels quals es forma herbei, fan processó muntanya amunt, com si fossin cavallers de pedra. El rei Pere I, mentre tingué l'ajut dels seus aliats, els arquers anglesos, dominà la situació, però en perdre aquesta tropa, s'hagué de refugiar entre els murs de Montiel i, assetjat, acabaria vençut i assassinat pel seu germanastre Enric.

Així ho conta la crònica: «El rei Don Pere estava tancat dins el castell de Montiel i ja no ho podia sofrir més, i alguns dels seus s'havien passat als rengles de Don Enric, mentre que els assetjats no tenien gairebé aigua, que ni els més fidels suportaven aquella situació, així que aconsellat per Men Rodríguez decidí el monarca arriscar-se a sortir una nit, arribar fins a l'hostal de Mossèn Beltran...». «...I venien amb el rei Pere aquella nit, Ferran de Castro i Didac González d'Oviedo, fill del Mestre d'Alcàntara, i Men Rodríguez de Sanabria i altres. I llavors, que fou arribat el rei Don Pere a l'hostal de Mossèn Beltran, ho va saber el rei Don Enric, que ja estava preparat i ben armat, amb l'elm al cap, esperant la feta. I allà entrà, les armes en les mans, i ja dins l'hostal de Mossèn Beltran, per topar-se amb el rei Don Pere. I no el conegué, doncs feia molt temps que no l'havia vist, fins que un dels seus cavallers li va dir que aquell era el seu enemic. Dubtà encara el rei Don Enric i diuen que va dir, el rei Don Pere, per dues vegades: Som jo! Som jo! I aleshores, Don Enric el va reconèixer i el va ferir amb una daga a la cara i conten que ambdós caigueren per terra, i així estant, el rei Don Enric el ferí més vegades. Allà morí el rei Don Pere...».

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris