cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 22°
25°

L'àspid de Cleopatra (30 aC)

De Cleopatres coronades n'hi hagué set a Egipte. La setena és la més famosa, nascuda a Alexandria el 69, estimada per Cèsar i després per Antoni, regnà en la Mediterrània oriental. La derrota que patí a Actium significà la fi del seu poder i aleshores es suïcidà. Aquest suïcidi, recordat mil cops per la literatura i l'art, fou fent-se mossegar per un àspid, aquest escurçó de verí molt actiu, comú a l'Europa central i meridional i a l'Àfrica del nord.

És la Vipera aspis, rival de la cobra africana. Però no tot foren serps en la vida d'aquella hermosa reina, també els peixos del Nil, més o menys exòtics, cridaven la seva atenció. Així conten que el general Marc Antoni i Cleopatra es divertien pescant. La reina havia estat ensinistrada en aquell art, però no així Marc Antoni, que tenia la mà feixuga i provocava les burletes de l'egípcia. Aleshores, per cobrir aquella manca de destresa, ell imaginà un truc. Coneixia un excel·lent capbussador. El cercà, li donà ordres d'acudir al riu tal dia a tal hora amb un cistell de peixos magnífics i de nedar sota l'aigua i enganxar, a cada punt, a l'ham de la seva canya, un bell exemplar. El capbussador se'n sortí i Marc Antoni, havent fet moltes d'aquelles falses captures, esdevingué l'heroi de la jornada. Però Cleopatra, que era molt viva, no trigà a adonar-se d'aquella deslleial estratègia i decidí aplicar al seu amant una revenja. Un altre dia de pesca, la parella es trobà amb les canyes a punt. Tot d'una que Marc Antoni hagué llançat el seu ham a l'aigua ja va sentir una forta sacsejada. Alenà satisfet. El fidel capbussador es trobava en el seu lloc. Així doncs, l'èxit era segur. Però quan el general estira i aixeca la seva presa es troba amb un poal i, dins el poal, alguns peixos menuts que boten. I és que la reina havia fet fermar a l'ham de Marc Antoni aquell objecte. Se n'havia encarregat un altre capbussador, més destre i més ràpid.

Llegenda o veritat, la faula fou recollida per La Fontaine, el qual, deia, a manera de lliçoneta, que no hi ha plaer més gran que enganyar un enganyador.

Marc Antoni no va tenir, però, llevat d'aquells moments de entremaliadures i esbarjos, més sort que la seva estimada. Lloctinent de Cèsar a la Gàl·lia, però enemistat amb el seu hereu Octavi, es reconcilià amb aquell i guanyà en el seu nom la batalla de Filips, l'any 42 abans de Crist. Llavors va rebre Orient quan es va repartir el Triumvirat, moment que aprofità per a casar-se amb la reina d'Egipte, això, però, amb la greu decisió d'haver de repudiar, primer, Octàvia, la germana d'Octavi. A Accio es trobaren les seves armes amb les del seu enemic i excunyat. Vençut, es suïcidà. Giovanni Papini, en la seva meravellosa obra, El judici universa, va posar tant Cleopatra com Marc Antoni en eCor dels suïcides.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris