cielo claro
  • Màx: 27°
  • Mín: 27°
27°

Oliver publica Cervantes (1916)

És evident que el primer estudiós que féu una interessant aportació mallorquina a la bibliografia del Quixot va ser mossèn Ildefons Rul·lan. Declara que traduí l'obra cervantina al mallorquí dialectal el 1905-1906. A més d'altres autors que feren algunes traduccions fragmentàries, ens hem de situar ja al dia d'avui i a la figura cervantista Josep Casasayas i Truyols (1927-2004), en aquest cas autor d'una traducció íntegra recentment apareguda. Però a part d'aquests dos traductors de casa nostra devem a un dels principals patriarques de la nostra cultura, un dels nostres clàssics literaris, una de les millors biografies que han estat escrites sobre Miguel de Cervantes. Es tracta del llibre, encara que redactat en castellà, que porta per títoVida y semblanza de Cervantes (Montaner y Simón, Editores. Barcelona. 1916), un treball acurat i molt complet de Miquel dels Sants Oliver (Campanet, 1864-Barcelona, 1920), poeta excel·lent, narrador magnífic, erudit actiu, que destaca per la seva prosa harmoniosa i expressiva, que, segons Llompart, és plena d'agudesa, encertada observació i matisada ironia, amb una obra que si poèticament parlant pot resultar empetitida, des del punt de vista de la seva ja esmentada erudició se'ns presenta «més ampla i d'un abast més extens».

És interessant, en els escrits preliminars, el que Oliver explica sobre els cervantistes de la seva època, que considera manipuladors o cercadors de «tres peus al gat», i així ens deixa llegir que «mentre uns comentaristes de l'obra cervàntica disertaven doctament i prolixament sobre vuits i nous i cartes que no lliguen, altres, per reacció trascendental investigaven els més estranys sentits exotèrics, identificant els personatges del Quixot amb figures reals de la història d'Espanya o amb símbols teològics arbitraris i agafats per un cabell, des de Carles V, Cisneros o Lerma fins a la Immaculada Concepció. No mancava qui violentàs els textos per descobrir-hi acròstics i anagrames estupefaents per provar intencions ocultes, i qui congriava fraus erudits tot fent de la novel·la un libel o novel·la tancada amb pany i clau. Així convertiren el cervantisme, durant molts anys, en un infernal trencaclosques i, de vegades, en una secta tenebrosa d'al·lucinats i tremoladors... Si això s'esdevingué amb l'obra, no va córrer menys passes falses la vida del seu autor; i encara la vida hagué de patir doblement els efectes de tal arbitrarietat, puix que s'apoderaren, alhora, d'aquella, el subjectivisme de l'erudició i de la literatura viva...».

L'obra de Miquel dels Sants Oliver és doncs important per desfer, ja a començaments del segle XX, tots aquests desviaments i errors per fer l'entrega, com ell bé diu, «d'una vida de Cervantes per als que no són cervantistes, és a dir, per als no iniciats, per als que no es troben lligats als antics misteris de la secta, o per als que manquen de temps per fer-la acudint a les fonts d'informació».

Es tractava doncs de redactar ,«no una novel·la històrica, sinó una biografia animada i vivent, una evocació fins allà on ho consenti la severitat narrativa i on els colors no degenerassin en amuntegament artificiós...».

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris