cielo claro
  • Màx: 26°
  • Mín: 25°
24°

El terratrèmol de Charleston (1886)

Josep Martí (l'Havana, 1853-Dos Ríos, 1895), polític i escriptor, heroi de la independència cubana, que patí presó i fou deportat a Espanya i exiliat a Guatemala i a Nova York, enviava al diari La Nación, de Buenos Aires, un article que seria publicat en aquestes dates sobre el terratrèmol de la ciutat famosa de Charleston, famosa perquè situada a Carolina del Sud, entre els rius Ashley i Cooper, havia tingut una gran importància durant la guerra de Secessió nord-americana, patint un llarg setge.

Per a més «inri», el terratrèmol, que omplí pàgines de la premsa mundial:

«Un terratrèmol ha destrossat la ciutat de Charleston. Ruïna és avui el que ahir era flor, i per un costat es mirava dins l'aigua sorrenca dels seus rius, sortint entre d'ells com un cistell de fruita, i per l'altre vent, s'estenia cap a l'interior amb bells poblats, voltats de boscos de magnòlies, tarongerars i jardins.

Els blancs vençuts i els negres ben trobats viuen allà després de la guerra en mig adormida concòrdia: allà no cauen les fulles dels arbres; allà es mira la mar des dels penjats vestits d'heura; allà, a la boca de l'Atlàntic, s'aixeca, quasi amagat per la sorra, el fort Sumter, en els murs del qual rebotí la bala que cridà a la fi de la guerra entre el Sud i el Nord; allà reberen en bondat els viatgers infortunats de la barca Puig...».

La barca Puig, curiós nom per a una embarcació cubana. És un dels nostres llinatges i m'agradaria saber més dades d'una odissea o travessia de fugitius independentistes, de Cuba a Charleston, però Martí no en parla més.

«Els carrers van drets als dos rius: Voreja la població una avinguda que s'aixeca sobre l'aigua: hi ha un poble de vaixells en els molls, carregant cotó amb destinació a Europa i a l'Índia; en el carrer de King es comercia; la de Meeting ostenta riques residències; els negres viuen xerraires i estrets en el barri populós; i la resta de la ciutat són habitatges hermosos, no fabricats de qualsevol manera com aquestes cases impúdiques i esclaves de les ciutats fredes del Nord, sinó amb aquest noble decantament que ajuda tant a la poesia i a la dignitat de la vida. Cada casa té els seus rosers i el seu pati en quadre, ple d'herba i gira-sols i tarongers a la porta... Es destaquen sobre els murs blancs les catifes i ornaments de colors alegres, que el matí estenen, a la barana del penjador més alt, les serventes negres, cobert el cap amb un mocador blau o roig...

Però... Els cinquanta mil habitants de Charleston, sorpresos a les primeres hores de la nit per una tremolor de terra que sacsejà com nius de palla els seus habitatges, viuen encara enmig dels carrers i les places, o dins carros, sota tenderols, sota refugis que han fet amb les seves pròpies robes.

Hi ha hagut seixanta morts, uns esclafats pels murs que queien, altres d'espant. I en aquella mateixa hora tan tràgica, un bon nombre d'infants vingueren a la vida...».

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris