cielo claro
  • Màx: 17°
  • Mín: 16°
17°

La mort de Dionís d'Atenes (117)

Dionís nasqué a la capital grega vuit anys després del naixement de Jesucrist. El criaren dins un ambient intel·lectual els seus pares i li donaren estudis de ciències i arts liberals. Dionís es va intereressar, principalment, per la filosofia i l'astronomia, matèries dins les quals va fer grans progressos. Després, per tal de perfeccionar-se en matemàtiques, es traslladà a Heliòpolis. Diuen els seus biògrafs que trobant-se en aquella ciutat pogué observar l'eclipsi de sol que s'esdevingué a la mort de Crist. Sembla que exclamà: «La màquina d'aquest món es troba en greu perill»...

Tornà Dionís a Atenes i havent donat proves de saviesa i eloqüència, el nomenaren jutge del tribunal de l'Areòpag, el més respectable del país hel·lènic. Alhora, Atenes, passava per ser, en aquell temps, l'acadèmia més celebrada del món en totes les arts i les ciències. I per allà va comparèixer Sant Pau, predicant l'Evangeli, primer entre els jueus, dins les seves sinagogues, i després, pels carrers i places públiques, a tota mena de gent.

Les noves doctrines tingueren prou ressò per fer que alguns ciutadans duguessin les seves denúncies al tribunal de l'Areòpag i Sant Pau hagué de comparèixer a judici. Aquell acte judicial esdevingué una prova més de la bona oratòria de l'apòstol cristià, tant que hi hagué entre els presents algunes conversions, com la de Dionís, que des d'aquell moment volgué ser un fidel deixeble del missioner.

Amb ell anà amunt i avall en imitació del seu ministeri i passat un temps, després de viatjar a Jerusalem, on sembla que fou testimoni de la mort de Maria, tornà a Grècia per proposar-se dur a terme la conversió de les Gàl·lies, a l'altre vessant dels Alps.

Escollí els que serien els seus companys per a tan ambiciosa tasca com el prevere Rústic, el diaca Eleuteri, els que serien Sant Eugeni i Sant Rieul... a més d'alguns més, i així, tots plegats, es dirigiren primer a Arlès i llavors, a París.

Els anà prou bé, ja que les conversions, sense ser massives, foren nombroses. Així va fer necessària l'erecció d'alguns oratoris, el primer allà on es troba l'església de Sant Benet; el segon allà on hi ha l'església dels Carmelitans... i encara un tercer, la qual cosa posà en alarma els sacerdots del paganisme. Denunciats a Fesfeni Sisí, el governador, Dionís i els seus companys foren detinguts. Torturats cruelment amb assots, pedra, ferro i foc, clavaren Dionís a la creu. No hi morí encara i tal dia com avui el degollaren; executaren la mateixa pena a tots els seus companys i altres gals que s'havien afegit al grup, com Làrfia, esposa de Lisbi, també martiritzat. Sant Rieul, que havia restat a Arlès en qualitat de bisbe, va rebre el cos de Dionís i de dos companys més gràcies a les gestions de Càtula, una altra conversa, i així pogueren ser soterrats dins una capella que guardàs per a la posteritat les despulles d'aquells màrtirs de l'Església paleocristiana.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris