cielo claro
  • Màx: 18°
  • Mín: 17°
16°

Els màrtirs de Ceuta (1227)

A la ciutat de Ceuta, essent part aleshores de l'imperi del Marroc, moriren en defensa de la seva fe religiosa set frares menors, de l'orde de Sant Francesc. El seus noms eren Daniel, Àngel, Samuel, Dònul, Lleó, Nicolau i Ugolí, que procedent de Toscana s'establiren a Tarragona, encara que la seva intenció era la de passar a Àfrica per ensenyar l'evangeli als moros. Per això, passats uns pocs dies, començaren a cercar vaixell per la costa que els pogués dur al seu desitjat destí. Arribant a Ceuta, cercaren primer refugi en el poblat dels mercaders, fora de les muralles, on convivien genovesos, pisans, marsellesos, venecians i catalans... dedicats als seus negocis amb els comerciants islàmics. Els moros havien prohibit als cristians d'entrar a Ceuta sota pena de mort, llevat d'aquells que tenien salconduit especial del monarca local.

No era el cas dels frares franciscans i per això determinaren d'entrar en secret al recinte urbà, una acció que haurien d'ignorar els mercaders cristians, puix que l'haguessin prohibit, i també la població infidel de dintre els murs. Ho feren a l'alba i es repartiren per carrers i places, posant-se a predicar en àrab, la llengua que havien après un poc qualsevulla. Tanmateix, el gruix de la població musulmana tenia ben clara la seva posició i tot fent córrer la veu de l'escàndol, que hi havia uns frares cristians que insultaven la memòria del Profeta, volgueren castigar el que veien com un atemptat criminal. Plogueren sobre els missioners tota mena de cops de puny, garrotades i alguna punxada de ganivet. El presentaren, llavors, al Soldà i la seva cort. Aquest, en el de curs de l'interrogatori, tot observant que els frares anaven tan pobrement vestits, amb els hàbits romputs i arnats de pertot, pensà que eren una colla de bojos escapats de qualsevol presó cristiana. Però ells, al davant del tron, seguien predicant i donant per falsa la llei de Mahoma. Els tancaren a un calabós, a pa i aigua, per espai de vuit dies. Passat aquest temps, els tragueren de les masmorres i els dugueren altre cop a presència reial. Allà estant, foren examinats al detall pels oficials de justícia. Aquests determinaren que no eren bojos i es va refer l'interrogatori.

Afirmaren que venien a convertir els islamites a la fe de Crist, a demostrar que les doctrines de Mahoma eren falses i a patir, en cas necessari, la mort violenta, a la qual no tenien gens de por, convençuts com estaven, de trobar amb el martiri una vida eterna i gloriosa. Els dugueren, després, al tribunal, recollida la seva declaració, i allà, al davant dels ulemes. Mentre esperaven la decisió d'aquells doctors de la llei, un algutzir s'apropà a Fra Daniel i li pegà amb la cimatarra plana un cop al cap, mentre li deia: Torna't mahometà o moriràs de mala manera! Al mateix temps, un altre moro, vellet, de llargues barbes blanques, amb veu més apagada, veient que era el cap del grup, l'aconsellava: Per què heu de perdre els plaers i els béns d'aquesta vida de forma tan miserable? Abraçau la nostra llei i sereu honrats i rics en aquest món i l'altre!

Però Fra Daniel no trigà en donar-li resposta:
-Oh! Home envellit en els dies dolents! Fins quan has de viure enganyat pel dimoni? Perquè el teu maleït Mahoma és el criat de Satanàs, i és causa de la mort per a sempre als que el segueixen i cauen en els seus errors...

El jutge, cap del tribunal, tot això sentint, els condemnà a mort. Un rere l'altre foren degollats i esquarterats, essent arrossegades les despulles dels màrtirs pels carrers i exposats ens seus cranis en els caps de cantó.

Els ossos que alguns desconeguts pogueren recobrar varen rebre sepultura en el barri dels mercaders cristians.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris