cielo claro
  • Màx: 16°
  • Mín:
14°

Litines i un mal dinar d'estiu (1919)

Avui és la Coca-Cola. Abans fou la «pinya» o extracte de caramel amb aigua, i la «grasiosa», com deien popularment a l'aigua gasosa i ensucrada. Però les primeres dècades del segle XX saludaren els «litines» com a refrescant habitual de l'època estiuenca, que significava, alhora, fer salut i evitar les possibles infeccions o molèsties que pogués causar l'aigua potable de la font de la vila més d'un cop contaminada per la calor i la brutícia de les síquies i el clavegueram.

El periòdic anunciava en aquestes dates els «Litinoides Serra sobre fondo azul», preparats en la fàbrica de productes farmacèutics d'Antoni Serra Pamies, de Reus. L'anunci mostrava dues senyores que conversen assegudes en un sofà, prima l'una, grassa l'altra. La primera diu a la segona, mentre li mostra la capsa dels litinoides: Sí, senyora. L'aigua, el vi aiguat, les begudes refrescants, amb Litinoides Serra, són indici de bon to i discrecció per part dels que els fa servir. El sabor picant, tan agradable al paladar refinat; la lleugera reacció alcalina, que ajuda en les digestions: els residus litinosos que penetren per l'organisme a la caça del pèrfid àcid úric, pare dels mals reumàtics i artrítics, tot contribueix a la perfecció insuperable dels veritables Litinoides Serra. Aquí té una mostra d'aquesta meravella de salut. Fixi's en les particularitats de la bosseta i rebutgi qualsevol substitució. Li han d'evitar tot engany la marca de fàbrica i les paraules enregistrades».

Però més que litines hagueren hagut de menester, aquells mateixos dies els que participaren, sense saber-ho, en un àpat antropòfag. Succeí a Almeria, en el poble de Vera. És segurament la crònica negra que mai no ha estat oblidada en aquell municipi.

Llegim: «En el poble de Vera, el veí Juan Gutiérrez tenia ressentiments antics envers del seu cunyat Pedro Benítez, metge titular de l'esmentada localitat. Dies enrere, Gutiérrez, va dir a uns amics que es menjaria el fetge del seu cunyat. Hom pensà que es tractava d'una broma però el tal Gutiérrez esperà el metge en el camp, lluny de la vista de tots, i l'assassinà. Llavors, li va treure el cor, els ronyons, el fetge i els pulmons, que s'endugué a ca seva. Els posà dins una paella al foc i els fregí. Llavors, convidà a dinar alguns amics, entre d'ells, l'esposa i els fills del metge. Aquest, que es solia absentar per anar a veure pacients a un poble proper, no fou enyorat per la seva família en aquelles hores. Tots menjaren d'aquell frit preparat per l'assassí. En acabar l'àpat, va dir Gutiérrez que ja havia complert el seu jurament, doncs s'havia menjat el fetge del seu cunyat. Llavors contà com havia comès el crim. L'escena que es produí entre els convidats no podia esser més tràgica. L'esposa de la víctima tingué un atac de cor i només amb moltes dificultats la pogueren retornar. Els veïns del poble, en saber la notícia, volgueren linxar el criminal però fou protegit per la Guàrdia Civil. Llavors, el Gutiérrez declarà amb astoradora tranquil·litat al davant del jutge el que havia fet».

Rara cosa és la consciència. Conten que una vegada, un criminal, presumiblement foll o tarat mental, fou assistit per un psicòleg, puix que amb la consciència que li feia mal, es volia suïcidar. El psicòleg complí tan bé els seus deures, que al cap de poc temps, aquell assassí ja no es sentia culpable de res i exclamava: Qualsevol pot tenir un mal moment!

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris