algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín: 10°
17°

SOS tabaquisme (1973)

És publicada l'estadística de producció mundial de fulles de tabac i són prop de cinc milions de tones. Pel que fa a les cigarretes, aquesta indústria, arriba als tres milions d'unitats. Els països més capdavanters: Estats Units, Rússia, Japó, Gran Bretanya, França. És a dir, els gegants econòmics de sempre i és aleshores quan les associacions mèdiques donen la veu d'alarma. De seguir així aquest monstre contra la salut, que és el tabaquisme, costarà a la sanitat pública dels governs del nou mil·lenni, unes despeses que no podran suportar. La qüestió és que de llavors a ara, les xifres s'han duplicades i aquesta droga segueix el seu camí destructor malgrat les mesures oficials per a protegir els fumadors passius, els més innocents i els més castigats. Deim tabaquisme a la intoxicació aguda o crònica produïda per inhalació de la nicotina del tabac. Amb cada cigarreta s'inhalen, apropadament, 0'12 mg de nicotina i la dosi tòxica mortal és de 40 a 60 mg. La forma aguda causa vòmits, suor freda, tremolor de cames, diarrea, palpitacions, i en el pitjor dels casos, convulsions i mort per paràlisi respiratòria o cardíaca. La forma crònica, de la majoria dels fumadors, passa per faringitis freqüents, bronquitis amb tossina seca i un estat de predisposició al càncer bronquial, quan no és de la gargamella, l'esòfag, la llengua o els llavis. Han demostrat, sempre amb les estadístiques, que els infarts de miocardi en menors de quaranta-cinc anys són, quasi sempre, per tabaquisme.

Però la gent no escaliva. El consum de tabac segueix en alça. Un hàbit tan antic, tan arrelat no es desmunta amb disposicions oficials. I així i tot, se n'ha d'aplaudir el gest.

Us contaré un cas esdevingut fa pocs dies. Una al·lota, una menor, s'asseu a una terrassa d'una cèntrica cafeteria propera al Born i demana un gelat. Mentre comença a menjar-lo, veu com una parella peninsular i obrera pren seient al seu costat, treu tot d'una l'estoig de cigarretes i un metxero i es posen a fumar. Ho fan a cel obert, tot i que la calor del dia és sufocant. Bona part del fum va a la taula del costat. L'al·lota del gelat té un breu atac de tossina i demana als fumadors que per favor, no fumin, que ella pateix d'asma i s'ho passa molt malament. La resposta, en castellà, és «no me da la gana». Certament que aquesta al·lota pot agafar el seu gelat i anar a una altra taula més allunyada o a l'interior de l'establiment. Fins i tot, es podria afluixar de prendre el gelat i marxar cap a ca seva. Però la resposta de la parella de fumadors l'ha deixada a l'expectativa. Insisteix. Els diu que aquest fum és dolent per a ella però també per a ells. L'altra dona riu i pega una llarga xuclada a la cigarreta. Ell, mig cremat amb el sermoneig, diu: «Calla, puta!» L'al·lota no pot suportar l'insult. Potser a casa de la parella és un insult habitual com també ho és qualsevol mena de manca d'educació. L'al·lota es posa dempeus, d'una manotada tira per terra el tabac de la taula veïna i s'exclama que no pot consentir l'ofensa. L'home s'aixeca també i l'agafa pel coll. Sortadament, alguns vianants compareixen i el fumador enfurismat ha d'afluixar. L'al·lota recull les seves coses i desapareix. Ell es dirigeix a la gent que el mira. Diu: «Uno viene aquí a fumar tranquilo un cigarrillo y todavía lo tienen que cabrear». Com deia un gran filòsof: Quina olor fa l'odi? Quina olor fa el vici? Potser la mateixa olor. O la mateixa pudor.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris