lluvia ligera
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
15°

Emili, condemnat (1762)

Un manament de l'arquebisbe de París, Christophe de Beaumont, posa el llibre Emili o de l'Educació, de Jean Jacques Rousseau, en la llista de les obres condemnades per l'Església, és a dir, l'Índex. Segons aquest trist personatge, l'obra de Rousseau pretén destruir els fonaments de la religió cristiana, pertorbar la pau dels Estats, rebel·lar els súbdits contra l'autoritat del seu sobirà...Llavors, l'Emili serà també condemnat pel papa Climent XIII, en un breu comunicat als doctors de la Sorbona. Seguidament, la Facultat de Teologia censura el llibre i fa recaure anatema sobre cinquanta-vuit de les seves proposicions.

I tanmateix, els anys, el temps, la història ens ha demostrat que és una obra imprescindible, un llibre que ocupa un lloc central en l'existència del filòsof, exposició completa i sistemàtica de les seves idees, que mai ha perdut vigència entre els educadors.

Crec que el gran defecte del catolicisme i causa en bona part de la crisi que avui pateix és aquesta jerarquització prepotent que ha exercit en el passat i exerceix en els temps en què estam. L'home modern no vol esser xotet de cordeta. Massa pastors i massa ovelles en un món progressista de llibertats creixents i tolerància augmentativa. El poble no ha tingut oportunitat de sentir-se església al mateix pas que clergues, bisbes, cardenals i papes. I el que és pitjor, els càrrecs oficials de l'Església han traït massa vegades la lletra de l'evangeli per a escàndol de tothom.

L'Església corrompuda, històricament, per la seva predilecció pels reis, els prínceps, els nobles i els rics. El cacic, explotador del poble, que es feia dir missa a la capelleta de la seva possessió i, tal vegada, un poc més enllà, a la part de la casa propera a la cuina, violava les criades. Però el capellà potser tancava els ulls per a poder menjar cada dia en el desdejuni una ensaïmada i beure una tassa de xocolata. Parlam de fets reals.

No ens ha de sorprendre, doncs, el que diu Rousseau, quan critica els hàbits de la societat que s'autoproclama civilitzada:

«Tot és perfecte quan surt de les mans de l'autor de les coses, però tot degenera en les mans de l'home. Obliga una terra a donar el que ha de produir una altra, un arbre a donar un fruit diferent; mescla i confon els climes, els elements i les estacions; mutila el seu ca, el seu cavall i el seu esclau; tot l'altera i tot ho desfigura; estima la deformitat, el que és monstruós; no vol res tal com ha sortit de la natura, ni el mateix home, al qual doma com es pot domar un cavall, o com els arbres del seu hort...».

I que ho és de cert això. Avui en dia ho tocam amb les mans més que mai. Volem dominar la natura, la volem vèncer, la volem superar. És la formiga contra el Sol.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris