algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
14°

El testament de Carles II (1700)

Ja és sabut que Carles II (Madrid, 1661-Madrid, 1700), rei d'Espanya, fill de Felip IV i de Mariana d'Àustria, cedí el Govern als seus secretaris predilectes, diguem-ne «endollats», com Nithard, Valenzuela o Joan d'Àustria. Les guerres amb França acceleraren la decadència política i econòmica del país. En morir sense descendència, cedí el tron a Felip d'Anjou, una decisió irresponsable que donà lloc a una llarga guerra civil de quinze anys, la guerra de Successió, on Mallorca perdé els seus privilegis polítics seculars. El document de Carles II llega el tron al francès, malgrat haver estat els francesos els seus enemics al llarg de bona part del seu regnat, puix que als reis centralistes d'aquelles èpoques no hi ha qui els entengui. Aquest és el text testamentari:

«Reconeixent, d'acord amb diverses consultes als ministres d'Estat i de Justícia, que la raó en la qual és fundada la renúncia de les senyores dona Anna i dona Maria Teresa, reines de França, la meva tia i germana a la successió d'aquests regnes, fou evitar el perjudici d'unir-se a la Corona de França; i reconeixent que, venint a cessar aquest motiu fonamental, subsisteix el dret de la successió en el parent més immediat, conforme a les lleis d'aquests Regnes, i que avui es verifica aquest cas en el fill segon del Delfí de França: per tant, arranjant-me a tals lleis, declar que el meu successor és, en cas que Déu em porti a l'Eternitat sense deixar fills, el Duc d'Anjou, fill segon del Delfí, i com a tal haig de cridar-lo a la successió de tots els meus Regnes i dominis, sense excepció de cap part d'ells. I man i don ordre a tots els meus súbdits i vassalls de tots els meus Regnes i senyorius, que en el cas referit, que Déu em porti sense successió legítima, el tenguin i reconeguin pel seu rei i senyor natural, i se li doni, llavors, sense la més petita dilació, la possessió actual, precedint-ne el jurament que ha de fer d'observar les lleis, els furs i els costums dels esmentats meus Regnes i senyorius».

Val a dir que aquest successor, Felip V, va trair la lletra d'aquest testament i, en especial, la darrera disposició de Carles II.

Fixau-vos que diu que no se li ha d'entregar la Corona si primer no jura les lleis, els costums i els furs dels diferents regnes i senyorius que formen l'Estat.

Ben al contrari, i acabada la guerra de Successió, el rei anul·là el Gran i General Consell, prohibí la llengua pròpia o català de Mallorca, va fer desaparèixer els privilegis legals de l'illa, dels quals gaudia des dels temps de Jaume I...

Felip V traí, doncs, els desitjos de Carles II. I de passada, ens va trair a tots.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris