algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín:
17°

Impressions de Prudencio Rovira (1913)

És curiós que el mateix any que Prudencio Rovira veia publicat el seu llibre: Tierra Balear, a casa dels Hereus de Joan Gili, de Barcelona, s'enllestís una de les cases modernistes del carrer de Sant Miquel, de Palma, la número 33 plurifamiliar, que té un hall o entrada d'estil arabogranadina. Prudencio Rovira, polític i periodista, molt amic d'Antoni Maura, explicava en una nota introductòria: «Forma aquest llibre un feix d'articles redactats en la seva majoria per encàrrec deDiario Españo de Buenos Aires. En haver despertat en la ment dels mallorquins de l'Argentina visions de la pàtria llunyana, ja hauran complit amb bon fruit aquests escrits la vida efímera d'un dia de publicitat».

Amb aquest conjunt del que diu «esbozos mallorquines», amables visions de Ciutat i la part forana de Mallorca, Prudencio Rovira ens fa alhora, amb estampes coloristes com a fons, algunes descripcions realment interessants, com la que es refereix a la desapareguda Porta de Santa Margarida, altrament anomenada pels àrabs «Babal-Kahl». Explica Rovira: «Sortim de Palma per la Porta Nord, la que emboca amb la carretera de Valldemossa i Sóller. És la famosa porta de l'Esvahidor, o de Santa Margarida. Avui, la desolada relíquia ofereix desolat aspecte. Palma cerca confort i higiene esbucant les seves magnífiques però ja inútils muralles. Un bell eixample urbà comença a aixecar les seves edificacions a la vora de l'antic camí de ronda. La piqueta s'ha aturat en arribar a la Porta per on segons tradició entrà en la ciutat el Rei En Jaume, victoriós. A causa d'estar borroses les portes fefaents que aquella fos la porta de la Conquesta, es varen dividir els parers. N'hi va haver que advocaren per la desaparició de la Porta, que aïllada dels murs arrasats, sense bellesa artística, ni autenticitat històrica, és lletjor i destorba la mateixa entrada de la població. I hi va haver qui essent més artistes, més sentimentals o més doctes, demanaren la conservació de la relíquia, llavors de provar, al meu humil entendre de manera indubitable, esser aquestes pedres les mateixes que formaren l'arc triomfal a les hosts del Conqueridor. Coberta avui de canteria paràsita del segle setze, difícilment podem observar en el seu interior els arcs de rastell dovellats en forma comuna a les fortaleses àrabs del segle XI. Després d'enviada a Amèrica aquesta crònica, en una sola nit, la porta fou esbucada. El poble anònim, poc estimador de les coses antigues que li semblen entrebancs, sembla haver estat l'autor de la demolició. La porta estava declarada monument nacional».

Només dos detalls més o menys antics resten de la que fou zona fortificada de l'accés septentrional a la vila: l'església de Santa Margarida, gòtica primitiva, amb belles arcades ojivals i punts a murs i finestres del mateix estil, i una tomba històrica, amb escultura jacent, gòtica, del cavaller Guillem de Torrella, Dessota la figura hi podem veure una làpida que diu:

«HIC YACET GUILLERMUS DE TURRICELLA. MCCLXV.
El setembre de 1229 desembarcà amb 30 cavallers i 300 soldats que el bisbe de Girona, Guillem Cabanelles, a despeses seves, deixà al rei En Jaume per a la conquesta de Mallorca».

Deixant el temple, l'altre detall, al qual al·ludim, és un fragment de muralla, que es pot veure a l'entresol, d'un dels edificis plurifamiliars de l'altra banda del carrer, a la cantonada Marie Curie, enfront del carrer Reina Esclarmunda. Com es pot suposar no és vestigi, aquest, d'època medieval, sinó posterior. És un peu de baluard que ja apareix en el plànol del matemàtic Antoni Garau del 1644.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris