algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín: 12°
15°

La polèmica de cristians i musulmans (1081)

El desig de conèixer els dogmes d'altres religions -explica Joan Vernet- es remunta als orígens mateixos de l'Islam. Apareix ja a Orient, en el segle VIII, i es fa quelcom habitual a Al-Andalus quan Ibn Hazm redacta la primera història de les religions, el seu Fisa. Dins aquest clima apologètic, Hugues de Cluny envia a Saragossa una missió el 1078 i la colla de savis polemistes rebrà la desitjada resposta per boca del «faqih» Abûl-Walîd al-Bâjî. Després la polèmica es fa més intensa. La traducció el 1213 de «l'aqîda» (Credo) d'Ibn Tumart (1130), fundador de l'imperi Almohade, en serà una peça clau. Per la seva banda, Nicolau de Cues (1401-1464), a la seva obra Cribratio Alchorani, intentarà demostrar que l'Islam és una heretgia cristiana i analitzarà les parts ortodoxes de l'Alcorà.

Dins aquest àmbit medieval, basant-se el miniaturista en la Vida Coetània de Ramon Llull, tot emprant l'antiquíssima tècnica de la historieta il·lustrada, ens narra al llarg de tres escenes, un dels drames o tragèdies d'aquelles confrontacions dialèctiques. La miniatura III, fol. 3v, reprodueix en tres vinyetes la discussió de Ramon Llull amb el seu esclau musulmà. La primera ens mostra Ramon en la classe d'àrab, durant la qual es produeix la disputa sobre qüestions de fe:

«Musulmà: Ramon, tu saps llegir l'Alcorà, l'entens; també saps parlar àrab. Potser no veus que ni home ni àngel són capaços de parlar amb major o igual bellesa, que, per tant, aquesta al·locució ha de provenir de Déu mateix i que ell ens l'ha transmesa a través de Mahoma? Tal volta Mahoma no pot esser anomenat amb raó Missatger de Déu i Profeta, i per tant, esser escoltat per Déu quan advoqui per nosaltres, al davant d'ell, el dia del judici? Consegüentment, no és fals el discurs de Crist, que s'ha presentat com Déu-Home, que s'ha fet semblant a Déu i carn al mateix temps, que ha dit que Déu existeix només com un itríade?

«(Ramon Llull): Tu insultes Crist quan l'hauries d'escoltar. Dons l'Alcorà diu d'ell: Crist és Fill de Déu i Esperit de Déu; és el millor home d'entre tots els que han existit i poden existir mai. I diu també que la benaventurada Maria és santa i que fou verge abans de parir i després de parir; i que els apòstols són sants i es troben en el Paradís. Per què insultes, doncs, Crist? Per què no injuries Mahoma, que promet en una altra vida aliment, begudes, relacions carnals amb reines i verges i altres moltes deshonestitats i ximpleries?».

L'escena central reprodueix la temptativa d'homicidi de l'esclau musulmà.

«(Musulmà): Dóna't per mort! Em sap molt greu haver-te ensenyat àrab! I per què t'he hagut de mostrar també l'Alcorà i la llei de Mahoma, que nosaltres creim és la veritable? Estàs entossudit en rebatre'm amb raons concloents! M'has trepitjat per haver ofès el teu Crist!

(Ramon Llull): Que Déu tengui pietat de mi, pecador, i em doni la seva assistència! Però que no sigui com jo vull sinó com vol Ell!».

Ramon pogué aturar l'intent d'homicidi i dominar l'esclau. Llavors manà fermar-lo i empresonar-lo. Durant llarga estona va voler meditar sobre per quina sort hauria de passar el seu presoner. (Les lleis en matèria d'esclaus rebels eren molt severes). I tanmateix, el suïcidi de l'esclau es va produir abans que Llull prengués una decisió.

«(Musulmà): Abans penjar-me que permetre ser castigat pels cristians per haver ofès el seu Crist.

(Ramon Llull): Beneït sia el Senyor, Déu meu, que ha fet que les meves mans no es tacassin amb la sang del moro... Així he pogut deixar en salvament la meva innocència».

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris