cielo claro
  • Màx: 16°
  • Mín:

El jardí de la Reina (1863)

L'arquitecte Josep Frontera, partidari d'una estètica a mig camí entre l'academicisme neoclàssic i el goticisme romàntic, projectava el 1863 vora el lloc ja d'antany conegut com els «Jardins de la Reina» l'obra d'un espai públic d'esplai, amb balustrades, safreig, seient de pedra i un quiosc en el centre. Observant el plànol del matemàtic i prevere Antoni Garau, del 1644, veim que els tals jardins de la Reina perduraven encara rere les muralles de la Costa de N'Adarró, separats de l'hort del Rei per l'accés de la torre dels Caps. Segons aquests dibuixos de la Palma del segle XVII era una zona molt ampla i ben arbrada. Llavors el nom es desplaçaria, amb l'obra de Frontera, al que havia estat hort del convent de Sant Domènec, reductes, sens dubte ja existents, a l'època musulmana. Llavors, el nom al·ludí «a la concreta idea de proveir d'un marc adequat al monument que s'havia bastit en honor a Isabel i que seria esbucat en la Revolució de 1868. Josep Frontera qualificava el disseny per a la Comissió municipal d'Obres com «projecte de jardí o glorieta que, aprofitant la desigualdat del terreny, imita, fins a cert punt, el bell parterre que existeix en el parc del Retiro de Madrid».

Es tractava d'estructurar el jardí sobre una base triangular, marcada per les vies adjacents, on no hi mancarien arcs formats per xiprers, marges coberts de murtes, catifes florals, pedrissos per seure, un brollador de poca altura amb una tanca fèrria i altres ornaments. Amb el temps, aquest jardí seria dedicat al poeta Joan Alcover, amb esculturetes al·lusives als seus versos. Joan Alcover i Maspons (1854-1926), autor de llibres com Cap al tard (1909), visions de la vida i costums de Mallorca, amb una interpretació simbòlica i humanitzada del paisatge a poesies com La Serra i Notes de Deià, i un ben conscient conreu d'elegies a La Relíquia, Desolació, on a través de la imatge d'un arbre caigut, descriu la seva tragèdia familiar, mort de l'esposa i de quatre fills.

Hi ha també en Alcover un gust per l'orientalisme, ja destapat en belles composicions com Record de Sóller, i més encara, en el seu segon llibre, Poemes bíblics (1918), una transposició de temes de l'Antic Testament. Enamorat de la història illenca, com la majoria dels seus contemporanis, descriu en inspirades estrofes com Pere Martel va convèncer Jaume I per anar a la conquesta de la Mallorca musulmana:

«Lo bon Pere Martel a Tarragona / tenia el Rei i nobles convidats,/ i els parlà de Mallorca llarga estona/ deixant-los astorats».

«Encenia l'ardor de sa paraula/ la gola d'un país de promissió,/ i es movia, nerviós, a cap de taula,/ En Jaume d'Aragó».

«S'aixecaren llavors. La mar llatina / veien al peu de l'ample finestral,/ i fantasiaven, lluny, l'ombra divina/ d'aquell regne ideal».

«Amb ulls de voluptat miraven l'illa,/ com rodejant, de nit, veu el jovent/ la claror d'una cambra de pubilla/ sota el vel transparent».

«I al cap d'un any al sarraí fou presa/ per l'ardenta cobdícia de l'amor,/ i li posà corona de princesa/ lo Rei llibertador».

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris