algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:
11°

La nau i el pot fangós (1229)

Nou anys abans que Jaume I El Conqueridor prengués Mallorca als sarraïns, Berceo ens contava la miraculosa història del nàufrag salvat, un argument basat en l'enfonsament d'un vaixell que anava al famós port d'Acre. Com Alger i altres punts riberencs de la Mediterrània, una zona d'Acre o Akko estava formada per aiguamolls i era anomenada «port fangós», causant de la pèrdua de no poques naus que hi restaven embarrancades. El navili de Berceo es perd, tanmateix, abans d'arribar-hi...

«Tingueren bons vents, llavors d'entrada, Oratge saborós, tota la mar pagada, havia gran goig, la gent embarrancada, amb tal temps així, seria la mar passada».

Segueix la navegació. La nau dirigeix la proa cap a Terra Santa.

Porta mariners, pelegrins, capellans i monjos. Però Mare Nostrum, tot i que sembla pacífic, s'enfada...

«Es mogué tempesta, turbonada brava. S'espantà el patró que la nau guiava. Ni ací ni enllà cap ordre no donava. Tot el seu saber no valia una fava...».

Per un miracle de la Verge Maria pogueren els nàufrags arribar al «port fangós» i tocar, finalment, terra ferma.

Ciutat de Mallorca tingué també un «port fangós» i aquest topònim ha restat en un petit carrer sense sortida que se suposa que fou el camí que conduïa els vianants vers aquell barri mariner: «carreró qui no passa, olim dit del port fangós».

Aquest «port fangós», que formà probablement part de Medina Mayurqa, apareix en els documents, per primer cop, el 1448.

Suposam que sortia de la plaça del Gall, el seu actual emplaçament, i llarg com devia esser, ben obert, davallaria, en línia recta, cap al torrent Exequin.

Això projecta la seva sortida en el cap de cantó que fan el passeig del Born i el carrer de la Constitució. Per altra banda, coincideix amb el que explicava el dibuixant, poeta i escriptor Pere d'Alcàntara Penya, segons el qual el «port fangós» era en temps llunyans un barri de pescadors, que tendria dues sines, una cap al carrer de Santacilia i l'altra cap als de Verí i Puigdorfila. Aquestes sines serien de poc fons, només aptes per a una «pastera» o altres tipus de barca de fons pla i sense quilla.

Als peus de la muralla nord de l'Almudaina i un poc vorejant la que deien «Mar Petita» o port antic de Palma, aquells mariners, entre aigua salada i dolça, feien la seva vida cap a la «Mar Petita» o port antic. L'entrada al barri tendria per tant dues sines.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris