nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
11°

Mor sant Apol·loni, senador de Roma (189)

Tal dia com avui moria a Roma, martiritzat, el senador Apol·loni. Aquest personatge il·lustre s'havia fet cristià i l'emperador Marc Aureli havia deixat en vigor una llei que els perseguia. El varen voler convèncer de renunciar a la seva fe, especialment el prefecte, que havia estat bon amic seu. Amenaçat amb el martiri, Apol·loni no feia cas de les raons que els caps més savis de Roma li anaven exposant per al salvament de la seva vida. Entossudit, Apol·loni reclamava el dret de tenir per objecte de les seves ànsies aquella religió que Roma volia exterminar. Afirmà que la seva major honra i el seu major desig eren vessar la sang en benefici del cristianisme. A davant de tots en féu apologia i encara gosà convidar la resta del Senat a mirar per la seva salvació eterna.

Cansats de sentir-lo, l'entregaren al botxí i el botxí li tallà el coll. Des d'aleshores, Sant Apol·loni era venerat per tota l'Església i les seves relíquies es conserven a molts d'indrets de la geografia cristiana. Croisset ens indica que els pares carmelites d'Évora, a Portugal, guarden el cap del màrtir, com també tenen a la veneració dels creients alguna part de les seves despulles els jesuïtes d'Anvers, l'església de Sant Francesc de Bolonya...

Escriu l'historiador esmentat que «la mudança que succeí en el cor de l'Imperi l'any 180 amb la mort de l'emperador Marc Aureli, influí molt en l'ànim dels cristians. Aquests havien patit una persecució quasi contínua, encara després del Decret, expedit el 174, després de guanyar la batalla a les tropes germàniques i confessant que tal victòria era deguda a les pregàries dels cristians.

Si per una banda havia emès una llei que els perseguia, per l'altra n'havia dictada una de nova que manava que qualsevol que gosàs denunciar-los ho pagaria amb la vida. Els filòsofs pagans, consumits per la ràbia, veient com les sàvies i convincents apologies cristianes atreien la gent, solien esser els més actius en la denúncia. L'emperador Còmmode, fill de l'anterior, no imità el seu pare en defectes morals ni en aquella aversió al cristinisme, de manera que deixà viure en pau els seguidors de Jesucrist. Això va fer que la semença fructificàs pertot arreu i que l'evangeli substituís el paganisme, especialment a Roma, on el pontífex sant Eleuteri aconseguia de veure, cada dia, com moltes nobles, riques i distingides famílies demanaven el baptisme».

Fou aleshores quan Apol·loni, senador, polític, membre de bona família i una de les intel·ligències més despertes del moment, s'obrí a la llum dels llibres sagrats, penedint-se de la vida que fins aleshores havia portat, en la qual les injustícies per entreniment o per sistema formaven part de la vida pública.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris