muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 12°
14°

Ali Bey i les Medines (1836)

Són editades, per primera vegada i en castellà, les memòries d'Ali Bey (Domingo Badia y Leblich) aventurer català, barceloní, que moriria a Damasc en circumstàncies misterioses. Visqué de 1767 a 1822, i fou agent del ministre Godoy.

Disfressat de musulmà, havent-se fet circumcidar, dominant la llengua àrab, va recórrer en missió oficial tot el nord d'Àfrica i part d'Àsia Menor. Arribà a La Meca, Palestina i Constantinoble, tot narrant les seves valuoses experiències. El que ens interessa remarcar d'aquest autor és com s'admira sovint de l'estretor dels carrers de les ciutats musulmanes, autèntiques encletxes per on difícilment es pot passar, ara un poc més ampla, després més tancada. Vies angostes i tortuoses com unes poques, poquetes, que ens han restat en aquesta vila nostra que fou altre temps Madina Mayurqa. Són els carrers que els nostres avantpassats batiaren amb el nom d'estrets:

Estret de Sant Joan (Valseca), Estret del Vidre Vell (Forn del Vidre Vell), Estret de la Mercè (Frares), Estret de Sant Jaume (Sacristia de Sant Jaume)... i, de tots ells, potser el més curiós, Estret de Sant Nicolau, altrament conegut com carreró de la Pedra. Heus aquí una via on mai no hi entra el sol, entre la plaça del Gall o carrer de Sant Nicolau i la plaça del Mercat, tot seguint el costat esquerre de l'església. La denominació del carrer de la Pedra podria ser de quan la roca o pedra, primer situada allà on és l'actual plaça Weyler, evocava als vianants un episodi de la vida de Santa Catarina Thomàs. Rebutjada per tots els convents de Palma per manca de dot i volent ser monja de clausura, la Beata es va asseure sobre aquella roca per posar-se, el cap entre les mans, a plorar. I allà estava, espera que espera, quan l'avisaren que havia estat admesa al Convent de Santa Magdalena.

Si el carrer Estret de Sant Nicolau conduïa a la roca de la Beata, avui incrustada en els baixos del campanar de l'esmentada església per a la seva permanent conservació, no és estrany que fos igualment anomenat carrer de la Pedra. Escrivia, tot continuant amb la nostra comparança, el famós Ali Bey: «Els carrers són molt obscurs, perquè no únicament són estrets en termes de ser quasi impossible marxar de front dos homes a cavall, sinó també perquè les cases, que són altíssimes, tenen en el primer pis un vol o projecció que lleva molta llum, entrebanc que augmenta amb l'espècie de galeries o passadissos que reuneix en la major part de les cases per ambdós costats. A tot això s'hi han d'afegir murs i muralles elevades de distància en distància per servir de suport a les cases que voregen el carreró, foradades en forma d'arc...».

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris