nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
11°

Mor el papa Lleó Magne (461)

Mor a Roma el papa Lleó el Magne, sant. Durant el seu pontificat se celebrà el Concili de Calcedònia, en el qual, mitjançant els seus delegats, condemnà Eutiques i amb la seva autoritat confirmà els decrets del mateix Concili. Era romà de naixença, fill de Quincià, originari de la Toscana. Es crià en el Seminari del clergat romà i destacà per la vivor de la seva intel·ligència i del seu enginy. Essent encara acòlit, el triaren per a dur als bisbes de l'Àfrica les lletres apostòliques del papa Zòsim, on eren condemnats els heresiarques Pelagi i Celestí. Allà va conèixer sant Agustí, amb qui va fer bona amistat. De retorn, fou ordenat diaca. Llavors, el papa Sant Celestí el va fer el seu secretari...

Passaren els anys. Els serveis de Lleó a l'Església foren nombrosos, tan nombrosos que a la mort del papa Sixt, els cardenals decidiren que ell havia d'esser el successor d'aquell en la càtedra de Sant Pere.

Escriu el pare Croisset: «Mai no havia tingut l'Església tants enemics per a combatre i mai no n'havia obtingut tantes victòries. La vigilància, la magnanimitat, la prudència eren les virtuts d'aquell pontífex, actiu i il·luminat. Els maniqueus, fugint de la dominació dels vàndals a l'Àfrica, havien entrat a Itàlia amb els seus errors...».

Els vàndals arribaren a Roma i la saquejaren. Es va endur Genseric un gran nombre de captius i, a causa d'haver-se emportat també les riqueses de la Ciutat Eterna, això privà els familiars dels esclaus de poder-ne pagar qualsevol rescat. Els va consolar el pontífex amb les seves cartes i els va ajudar amb almoines... Després d'aquella gran dissort, el papa renovà tot l'argent de les esglésies romanes.

Restaurà les basíliques de Sant Pere i de Sant Pau. Establí capellans en els sepulcres dels dos sants apòstols. Enriquí les esglésies antigues. N'erigí de noves. El seu pontificat es perllongà vint-i-un anys. En morir, als seixanta anys d'edat, es trobava ja al cim de l'esgotament. El ploraren totes les esglésies del món. El seu cos fou dipositat i soterrat amb grans cerimònies a la basílica de Sant Pere i el culte a la seva persona començà a celebrar-se en el segle VI. La història eclesiàstica el definí com un dels papes més grans, assot dels heretges, pare dels pobres i llum dels creients. Sempre infatigable, sempre atent, sempre vigilant envers les necessitats de l'Església...

Quin altre papa us recorda?

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris