algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:

El mètode de Jacotot (1800)

Jean Joseph Jaquotot o Jacotot (1770-1840), pedagog francès, idea un mètode d'ensenyament global que exposa a les seves obres «La llengua materna» i «Les llengües estrangeres». És un sistema d'aprenentatge de lectura que consisteix a partir del coneixement d'una totalitat, la paraula, per anar descobrint després les seves parts, síl·labes, sons i lletres. Es fonamenta en el fet que el nin pot percebre un conjunt o un objecte sencer abans que les seves parts o detalls. Aquest Jacotot és, doncs, i segurament, el més famós personatge d'aquest cognom. Una branca d'aquesta família emigrà a Mallorca des de la seva França natal, contrada de Dijon. Habitaren en el carrer de la Porteria de ses Caputxines, via anomenada després de Can Jaquotot. Sembla que era aquest un carrer molt fosc i asseguraven que hi sortia por. No aquell diable del carrer Ecce Homo, que solia comparèixer a hora de missa primera per espantar beates, sinó un fantasma benèfic, protector, que avisava els vianants nocturns de la presència d'un lladre o del perill d'un clot. Una mena d'al-Jadir del segle XVIII. Ja sabeu que aquest al-Jadir o al-Jidr de la llegenda islàmica és un personatge invisible que fa un recorregut del món sempre seguit i que només es mostra de manera excepcional, especialment, quan es tracta de salvar algú de greu perill. La creença en tal figura, a la qual han estat incorporats elements de diferents llegendes orientals, ha tingut molta importància en el desenvolupament del misticisme. Hom pensa si aquell fantasma no seria el del fundador de la nissaga mallorquina dels Jaquotot, Nicolau, cirurgià, que arribà a esser metge personal del rei Lluís XV de França. Perseguit per raons polítiques, a causa del seu càrrec oficial, hagué de fugir del país.

Passà a Barcelona, on fou cirurgià major de l'hospital el 1714, i el 1723 cercava refugi a Mallorca, on per nomenament reial ocuparia la plaça de cirurgià major de l'Hospital general, amb un sou de setanta-cinc escuts de velló de pagament mensual. Això li va permetre gaudir d'una bona posició social i entre els seus descendents hi figuren metges de fama, entre els quals, Joaquim, que s'exercità també com a poeta i professor de l'Estudi General Lul·lià.

Donà a la impremta meritosos treballs, com l'obra qye porta per títol: «Breve instrucción del modo y medios de socorrer a los muertos aparentes que se llaman anphiticos» (1779).

Però sembla que la mort li havia posat setge de ben a prop i havent-li finat la dona i la majoria dels seus fills, es va fer capellà i entrà al servei espiritual de les monges caputxines.

Altres Jaquotot foren militars en grau de brigadiers.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris