muy nuboso
  • Màx: 12°
  • Mín:
10°

Mallorca i els primers bisbes (1229)

Afinals de l'any 1228 s'havien reunit corts a Barcelona per tal d'escoltar els projectes de conquesta de Mallorca de boca del rei En Jaume I, el qual demanà ajut als tres estaments: Clergat, nobles i burgesia. Havent aprovat tots el que era desig reial, començaren els preparatius per a la complicada expedició. Cap a la primera setmana d'abril del 1229 ja s'havia determinat el nombre de cavallers, peons, naus i armaments que es creien necessaris. Però no seria fins al setembre que tal exèrcit es trobaria a punt. Dels ports de Salou, Tarragona i Cambrils sortiria un estol de cent cinquanta-cinc naus que transportarien mil cinc-cents cavallers i quinze mil peons. Les tropes havien d'estar dividides en quatre cossos comandats pel Rei, el Bisbe de Barcelona Ramon Berenguer, Don Nuno Sanç i En Guillem de Montcada. Fou, doncs, Berenguer de Palou el primer bisbe de la Baixa Edat Mitjana que trepitjà terra mallorquina, celebrà la primera misa tenint per altar la llegendària Pedra Sagrada, dirigí el sepel·li dels cavallers Montcada que foren morts a la Batalla de Sa Porrassa, i en el Repartiment, tingué bona part en el Repartiment, després de la victòria. Llavors, prepararia amb el Rei En Jaume la constitució d'una diòcesi nova, el Bisbat de Mallorca, que tindria per primer pontífex Ramon de Torrelles. Diu l'historiador Pere A. Matheu Mulet que quan aquest clergue es possessionà de la mitra tot estava per fer i de tot plegat hagué de tenir cura. Erigí les dotze primeres canongies, l'ardiaca, el capistolat, les quatre domeries, el mestre de gramàtica, els altres oficials per al culte... Llavors, fundà beneficis, comanà molts treballs en el mobiliari i ornament de les noves esglésies i fou un bon administrador dels béns eclesiàstics. Reposa dins un sepulcre, nínxol gòtic, en el mur esquerre de la capella de Corpus Christi, a la Catedral de Mallorca. Són paraules de l'epitafi: «Aquí jeu lo Reverent Senyor En Ramon de Torrelles qui fou primer Bisbe de Mallorques, lo qual finà d'aquest món a XI dies del mes de juny de l'any de Nostre Senyor MCCLXVI...»

Els documents que es conserven d'aquest personatge, estudiat pels historiadors Llorenç Pérez i Baltasar Coll, treuen a la llum diferents topònims àrabs que encara es feien servir en aquells moments com Abdallah Imvalchacen, Adducayras, Benifat, Beniafle, Benib onax, Beniambran, Beniscicdin, Azebugia, Xúvia, Alborraix, Toffla, Abinxeri, Almerjal, Alboferam, Albagal... i moltes més. Són també curioses les comunicacions del Papa a Ramon de Torrelles pel que fa als esclaus musulmans que han de conviure amb la població cristiana.

Així, el gener de 1240, Gregori IX mana al bisbe de Mallorca no permeti que els esclaus moros, per esser lliures i anar-se'n de Mallorca, siguin batiats sense la intenció de rebre el sagrament. Concedeix, aixímateix, al bisbe, permetre els diocesans el lliure comerç amb els sarraïns en temps de pau, fent excepció d'algunes mercaderies.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris