algo de nubes
  • Màx: 12°
  • Mín:

Jaume II i la Riera (1303)

La majoria de les cases que vorejaven la Riera, que Turmeda considerava «petit riu», devien ser de tapial o pedra seca, un llegat urbà dels àrabs de molt poca consistència en cas d'inundacions. La qüestió és que Ciutat quedava dividida en dues parts, envoltada per l'exterior de les muralles de fossats que anaven fins a la mar, la qual circumstància convertia, també, la població, en dues illes. A causa de les repetides envestides brutals d'aigua a la tardor o l'hivern, hi havia sovint desgràcies a cases i murs esbucats, amb la conseqüent pèrdua de vides humanes i per això, el 1303, el rei Jaume II vol desviar el llit del torrent als afores de Ciutat. Sembla que tanmateix l'empresa no era fàcil i afectava un gra massa l'economia del Regne, de manera que això no es pogué dur a terme fins el segle XVII.

Les cròniques ens permeten saber que hi havia a cada vorera del decurs del torrent: les arcades de la porta del bastió de Jesús, horts i cases que pujaven fins al lladoner dels Oms, el Pla del Carme amb la seva església, el carrer de les Tereses, la casa on es fabricava sabó i que abundava amb alfàbies d'oli i també d'aquest producte, el Mercat, la carnisseria, el Triquet de la Pilota, Sant Nicolau, la casa dels Teixidors de Llana, la Botiga dels Paraires, els jardins de Can Brondo, els pedrissos del Born, l'església de la Soledat, la Gavella de la Sal, el carrer de la Boteria, el carrer de Sant Joan, l'Hort del Rei, la Capella Vella de Sant Elm i el Portal del Moll, per acabar a les Forques, allà on eren penjats els delinqüents...

Substituïm les esglésies i oratoris per mesquites i morabits i ja tindrem una idea més o menys apropada del que era aquella Palma riberenca. No és estrany que després de molts segles, quan es fan obres al subsòl de la Rambla, del Carrer Unió o del Born, apareguin petits fragments de terrissa, segurament d'alfàbia, que en temps pretèrits arrossegaren aquelles aigües avalotades.

Excavacions recents, quan es procedí a fer l'obra d'un gran aparcament subterrani, a la Via Roma, varen treure a la llum allò que era el portell entre llenços de muralla, per on entrava l'antiga Riera. Aquests vestigis han estat conservats i es poden visitar. Hom pot contemplar el material del que estaven fets aquells murs, la tècnica de la seva construcció i el gruix d'aquelles defenses de pedra, que encara que són del segle XVI, substituïren el tram corresponent de muralla musulmana. Batiada aquesta relíquia històrica amb el nom de «muralla renaixentista» és, al cap i a la fi, un meritós recobrament. Pere d'Alcàntara Penya es va interessar per les causes que havien provocat, durant prop de desset segles, la ruïna de la població que habitava les vores dels torrent. Arribà a la conclusió que els murs d'aquells habitatges, fets de tapial a partir dels fonaments, eren el vici principal. Molt de fang, molt de guix i poca pedra amb morter. Tan aviat com el nivell de l'aigua pujava i entrava en el gruix de les parets, es reblania la terra dels tapials i tota la casa acabava per caure, tot arrossegant entre les runes, tota mena de mobles, objectes domèstics, arbres i plantes, animals i persones.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris