muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín:
15°

Els Boneo, milícia i marina (1770)

Poques famílies presenten un historial èpic tan divers com la dels Boneo, estudiada amb cura i amb precisió per l'historiador Alfonso Enseñat de Villalonga. Ens explica que el llinatge Boneo procedeix dels estats de Flandes, província de Picardia, prop del comtat d'Artoes, que malgrat esser domini de França va estar unida al Ducat de Borgonya. La grafia original del cognom és Boneau i els membres que transformaren Boneau en Boneo s'establiren primer a Navarra, després a Andalusia i, finalment, a Mallorca. La gran majoria de Boneos i al llarg de set generacions ens mostra una vocació intensa per la carrera de les armes i per la vida marinera, amb alguna excepció clerical. Capitans de Mar i de Terra, brigadiers del rei als exèrcits, de guardians de Marina a oficials d'alta graduació...

Podem esmentar a manera d'exemple Antoni Boneo de Villalonga Brondo i Vallès (Palma, 1752-1824), que exercí primer de corsari i després, el febrer de 1770, habilitat d'ofici com a alferes de fragata per Reial Ordre fou destinat a vaixells en missió a les colònies americanes. La llista de navilis i de combats en els quals prengué part és certament atapeïda i nombrosa. Així i tot, pot ser que els episodis més aventurers els hagués viscut quan a partir del 1768 navegava en cors, ja fos en el vaixelTerrible com en l'Atlante. Ja és sabut que la nostra mar era poblada per pirates turcs i barbarescs, és a dir, per moros en el llenguatge del poble, i Mallorca se'n defensava amb les mateixes armes, és a dir, mitjançant les nombroses patents de cors esteses pels governadors, des del segle XIV a finals del XVIII. L'Islam amenaçava les nostres costes, però era també una trista font econòmica ja que molts corsaris musulmans, presoners, passaven a servir en condició d'esclavatge moltes cases de les més solvents famílies illenques. Diu un altre historiador, Pere Xamena, que en el segle XVII a l'Illa encara hi havia esclaus, encara que no tants com en segles anteriors, i estava prohibit tenir-ne de moros a les zones marítimes per evitar fugues i complicitats amb els pirates que hi desembarcaven. L'any 1681, els fadrins del Gremi de Forners es queixaven que «moros infeels a la religió pasten per lo poble amb gran riesgo de la salut de tots», mentre que ells no tenien feina... «Quant als atacs moros, és difícil assenyalar el grau de col·laboració entre barbarescs i turcs; tampoc no es fàcil de dir si els atacants eren pirates o corsaris, cosa, per altra banda, teòrica, ja que els efectes per a Mallorca eren els mateixos. Barba-rossa i Dragut foren pirates, corsaris, almiralls de l'esquadra turca i caps d'Estat... Les viles afectades varen esser, naturalment, les que estaven més prop de la mar: Santanyí, Alcúdia, Pollença, Sóller, Valldemossa i Andratx».

No podem obviar en aquella lluita el capità Antoni, és a dir el general Barceló (1717-1797), que com els Boneo vivia en el districte de la Santa Creu i que de corsari perseguidor de vaixells musulmans anà ascendint dins l'escalafó de l'Armada del Rei fins a tinent general. Els desembarcaments de moros en el segle XVIII tingueren lloc a sa Porrassa (1755), s'Arenal (1706), cala Figuera (1753 ) i Manacor (1775). De vegades no desembarcaven i es limitaven a capturar vaixells que anaven a prop de la costa. El marquès de Solleric construí un xabec de vint-i-dos canons, tripulat per un centenar d'homes, i participà en aquella lluita.

El carrer de Boneo es dedicà a la família homònima.

No és més que un carreró sense sortida que té la seva entrada pel carrer de la Glòria. Una rajola del 1795 indica: «Carrer que no passa».

La casa dels Boneo estava en el número 20 de l'esmentat carrer de la Glòria, que després seria propietat de la família Bordoy. Avui dia, Boneo és un llinatge extingit a Mallorca.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris