algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
12°

Romia Rovira i Genovard (1440)

La prestigiosa professora, especialista en Història Medieval, Maria Barceló Crespí ens ofereix, en una monografia de la revista «Memòries de la Reial Acadèmia Mallorquina d'Estudis Genealògics, Heràldics i Històrics», la vida d'un curiosíssim personatge femení del segle XV: Romia Rovira i Genovard. Ja de començament diu amb encertat raonament que «poques biografies poden reconstruir-se de dones mallorquines medievals. La fragmentació de les fonts dificulta l'aproximació a la vida de les nostres avantpassades, més encara si pertanyien als nivells socials més humils. El cas de Romia Rovira i Genovard es pot considerar, en certa manera, una excepció...».

Però la duim aquí perquè tal dia com avui, del 1440, «venia al seu avi Pere Genovard una esclava de nació de russos, de nom Maria i de divuit anys d'edat, pel preu de cent lliures...».

Nascuda entorn del 1422, Romia era filla del mercader Mateu Rovira i de Marió Genovard. Tingué un germà, Egidi, que morí jove. Quan morí el ric mercader i Marió restà vídua, va contreure segones núpcies amb un altre mercader, Nicolau Umbert. Marió degué morir entorn del 1440 i Nicolau tingué una altra esposa, Isabel, i un fill, Joan. Aquell any del 1440 Romia es casà amb Jaume d'Olesa, tot aportant al matrimoni un dot de dues mil lliures. Poc va durar aquesta unió. Als tres anys de vida conjugal, Romia ja és vídua.

Sembla que el fantasma de la mort perseguia amb massa insistència la família del nostre personatge. Llavors hi ha tota una allau de documentació comercial que va seguint les petjades de la tal Romia, entre llegats, cobrances de deutes, censals, vendes de mercaderies i esclaus... Era precís sobreviure. Sense marit als 21 anys i sense el suport dels seus pares, «es dedicà a la cura de la filla i del fill i, potser, el despertar de la seva vocació beguinista estigués en gran part motivada per aquestes circumstàncies».

Recordem que «beguina» era aquella dona que vivia en una mena de beateri, establert, sobretot, en els Països Baixos, lloc de la seva fundació. Entregada a aquella disciplina, Romia visqué fins a l'entorn de 1460.

Però aquesta biografia, de «Na Rovira beguina», em trasllada a una lectura que entretingué algunes estones dels meus anys joves, la novel·la «Maria, fille de Flandre», de Maxence Van Der Meersch i on llegim: «un aspecte característic de Bàlgica, sia en la seva banda flamenca, sia en la seva banda valona, són els beguinatges, la qual fundació és, tradicionalment, atribuïda a Santa Begge, tia de Carlemany. En un començament, els beguinatges havien de resoldre un aspecte de la qüestió social. A l'Edat Mitjana i en un cert moment hi havia moltíssimes més dones que homes. No totes les donzelles, tanmateix, es sentien cridades al claustre. Què es podia fer amb les altres? Fou aleshores quan es fundaren els primers d'aquests beguinatges, en els quals unes quantes donzelles devotes vivien cada una en la seva pròpia caseta, entorn d'una església i dins un recinte del qual podien sortir únicament amb permís de la seva superiora, la Gran Dama. Havien de disposar d'algunes rendes i guanyar-se el pa tot tenint cura dels malalts o fabricant encaixos. Això no vol dir que no poguessin abandonar el beguinatge, tornar al món i casar-se. La major part dels beguinatges es trobaven a la part valona. Els flamencs subsisteixen, o, almanco, els edificis. Els més hermosos són els de Bruges, Diest, Lovaina, Cointrai, Anvers etc».

El beguinatges de Mallorca s'haurien d'estudiar.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris